Barcelona ·
El sociòleg i escriptor, Salvador Cardús, creu que la política catalana es troba davant un repte històric: demostrar que la paraula dels parlamentaris, retòrica o no, és de fiar. Segons Cardús, "la política catalana té un problema, i és el de la desconfiança. No és un problema d'afecció sinó que és per poca confiança que no es va a votar". Cardús afirma, en un article a l'Avui, que "la política catalana ha de demostrar que en té, de paraula, i que és capaç de recuperar-la". Segons el sociòleg, la bona notícia del recent debat de política general del Parlament de Catalunya és que "s'ha fet una diagnosi correcta del problema, i que ara es té una ocasió magnífica per encarar-lo amb èxit".
D'entrada, "els dos principals líders es van oferir lleialtat l'un a l'altre. Bé. I després, han fet el pas més difícil: fiar-se l'un de l'altre". Segons Cardús, és en aquest segon pas que hi ha "no tan sols la possibilitat d'un millor acord de finançament sinó també la recuperació de la credibilitat de la política davant del ciutadà". Perquè, "si no es creuen entre ells, si l'atac principal entre adversaris seguís sent tractar-se de gent sense paraula, com voldrien que els ciutadans se'ls creguessin?", es pregunta Cardús. Segons l'autor, "el problema de veritat no és la brillantor retòrica dels nostres parlamentaris, sinó si la seva paraula és de fiar, si en tenen, de paraula".
Per tant, "la política és qüestió, abans que res, de paraula. I de tenir-ne". Segons afirma Cardús, "el combat polític s'hauria de limitar a discutir la bondat de les accions promeses i la capacitat per complir la paraula donada, però no a debilitar la confiança en la mateixa paraula de l'adversari". En política, diu Cardús, "la confiança és un a priori. La confiança no és tan sols una virtut política fonamental: n'és també la condició necessària, és el seu interès". I ara, la política catalana "no tan sols té davant un desafiament important amb el finançament, sinó que pot fer un gest de grans conseqüències si els nostres partits són capaços de fiar-se els uns dels altres i de la paraula donada". En aquest sentit, Cardús creu que "els ciutadans, ara mateix, hem de confiar que es faran confiança, perquè és la nostra manera d'obligar-los a recuperar la paraula que havien perdut".