Barcelona ·
L'expresident del Parlament apel·la en una entrevista a El Punt la necessitat, davant el fort "canvi generacional" al que ens trobem, a recuperar "l'èpica de tota una generació de polítics configurats en l'època de la transició i que han canalitzat les esperances que la democràcia donava a Catalunya". Segons Rigol, actualment "la gent es fixa més en l'eficiència administrativa dels serveis públics que no pas en l'horitzó del país", i "abunden més els polítics que es fien de les enquestes que no pas els que són capaços d'interpretar el sentit profund de la gent".
L'expresident d'UDC també atribueix la perplexitat del país a la incapacitat política "d'encapçalar les inquietuds de la societat". "Quan no s'encerta a donar aquesta perspectiva -afegeix- es genera, dins de la societat, un cert escepticisme o corporativisme, i cadascú defensa només el seu propi espai i interessos". Davant aquesta situació, Rigol aposta per "prioritzar valors com ara la cultura, la convivència cívica, la serietat en l'educació", i té clar que "tot això parteix d'un axioma molt clar: si no hi ha un bon nivell educatiu, el país no té futur, perquè en depèn la seva qualitat humana".
Mirant endavant, però, l'exdirigent no és "escèptic respecte al futur", tot i que adverteix que cal "veure i compartir els elements crítics de la situació actual" de la qual "cap partit en té la sortida". "Només de la capacitat de diàleg entre ells -afegeix- en pot sortir aquest horitzó". Un diàleg que "no necessàriament" hauria d'acabar amb un govern de concentració, perquè no es tracta d'una simple "conjuntura" sinó d'una "actitud profunda".
D'altra banda, i tornant a la recuperació de valors que necessita el país, l'expresident també ha recordat la seva etapa al costat de Pujol, en que "es veien una colla de valors dins de la quotidianitat, que agafaven continguts de contemporaneïtat". Tot i això, explica Rigol, quan els "polítics parlem de valors, tenim la tendència d'explicar-ho des de l'oratòria. Però els nostres valors no suraran si primer no donem l'exemple que ens els creiem en el món polític. Els hem d'explicar però, sobretot, practicar", conclou.
Entrant a valorar la situació de CiU, Rigol considera que la formació gaudeix d'una bona salut, ja que "és la força més votada a les eleccions catalanes, té una irradiació molt capil·lar al territori, aglutina un gran ventall que pensa de manera diferent i procedeix de realitats sociològiques diferents, i tot això és imprescindible per al futur del país".
Tornant al finançament, Rigol explica que la trobada que va promoure d'expresidents de Generalitat i Parlament amb Montilla va ser "per dir que la causa que defensem és una qüestió de país i que té tot el nostre reconeixement institucional". "Lògicament -continua- aquest reconeixement obliga el president a ser exigent i que es compleixi l'Estatut. Al final, podrem valorar si ha estat així".
En aquest sentit, Rigol explica que "Espanya té un problema amb Catalunya: si els líders dels partits majoritaris no surten a defensar els drets de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol, sempre aniran a remolc del sentiment d'anticatalanisme i de greuge injust que s'ha generat al conjunt d'Espanya". Així, valorant la hipòtesi que el TC retalli l'Estatut, l'exdirigent afirma que això significaria que "les regles del joc constitucional tenen una interpretació en el fons esbiaixada políticament". Això fa que la reacció catalana davant el fet no haurà de ser "només anímica, que explota i canalitza un moment d'insatisfacció, sinó una reflexió molt fonda per saber si cabem en les regles del joc actuals". Tot i això, Rigol no parla de la independència com a via, almenys encara: "Amb això no m'avanço, perquè no es tracta de tenir una idea lúcida sinó de ser lúcid per interpretar el camí possible per tirar endavant".
