Barcelona · El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha advertit que acatar la retallada estatutària del TC és "humiliar-se" i ha defensat el camí de la independència: "S'han acabat les ambigüitats [...]. Acatar la sentència és acceptar el joc que imposa l'intèrpret de la sagrada unitat d'Espanya".

L'autor de l'article Punt i a part ha indicat que "només un acte de veritable sobirania, és a dir, de ruptura democràtica" permetà a Catalunya recuperar "la dignitat política i nacional", una ruptura que ha de ser, segons Cardús, "tan modèlica com la que a finals dels anys setanta va permetre fer la transició d'una dictadura a l'actual i tan limitada democràcia espanyola. O una ruptura de l'ordre constitucional tan normal com la que va permetre que Alemanya s'unifiqués. O com les ruptures poc o molt encobertes que permeten la construcció europea".

Salvador Cardús ha dit que amb la resolució d'aquesta sentència "tot és més clar" i "tothom queda retratat". "Posem-ne un cas: si Zapatero el que havia promès respectar l'Estatut -ha continuat l'autor de l'article- que aprovés el Parlament de Catalunya, ara diu que la sentència marca el final d'un procés de descentralització i d'autogovern; si hi veu un objectiu aconseguit; si la considera integradora perquè vertebra l'Estat, és que amb Catalunya li passa el mateix que amb la crisi econòmica: no les veu ni a venir. Zapatero, amb la seva valoració de la sentència, rebla el clau sobre el final de l'autonomisme entès com un camí obert".

D'aquesta manera, Cardús ha denunciat que "no ens poden aixecar la camisa" perquè "quan ja t'han dit que anaves despullat, és ridícul que algú encara et vulgui aixecar la camisa" i sobre la "cantarella" dels arguments de la política espanyola, ha sentenciat que "la barra no té futur, però el cinisme no té fronteres!": "Fer creure que la nostra profunda crisi econòmica no té res a veure, precisament, amb la nostra dependència d'un Estat tan ineficient com l'espanyol, negar que la independència ens situaria en un pla excel·lent per sortir millor de la crisi i ocultar que Espanya no ens estima però que ens necessita per tapar les pròpies misèries econòmiques, ara ja es fa pesat".

Finalment, l'autor de l'article ha subratllar que l'actual moment polític és "el final de les ambigüitats" per a Catalunya: "Parlar, uns, de refer pactes estatutaris amb un govern espanyol que celebra la sentència com un objectiu aconseguit; o anunciar, altres, amb pompa i solemnitat que ara s'aprofundirà en el dret a decidir dels catalans, i que anirem pel concert econòmic quan han dit que després de l'espoli corresponent no és possible ni tan sols mantenir l'ordinalitat per a cada regió segons la riquesa obtinguda, indica fins a quin punt ara reculen pels camins de sempre. I com ens tracten d'estúpids". "Ara és l'hora -ha indicat Cardús-. Hem arribat al final d'un camí [...] boirós [...] i n'encetem un altre de dret i ple de riscos, però amb un horitzó més net i clar. Avui, que alguns poden celebrar la seva independència -no deu ser res tan dolent, oi?-, cal apuntar a l'agenda que dissabte vinent dia 10 ens trobarem per simbolitzar els nostres primers passos en la mateixa direcció".