Barcelona ·
El sociòleg i periodista Salvador Cardús creu que el debat de política general celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya s'ha d'entendre com un combat simbòlic que enfronta les dues principals forces polítiques de la cambra catalana per marcar territori i intentar ocupar la "centralitat" política del país. Segons Cardús, "la centralitat, avui, és un fangar.
I la seva defensa implica la resignació a rebolcar-s'hi i a quedar-hi encallat. s per això que, a les properes eleccions, tindrà èxit qui ens proposi sortir-ne. Avui, el centre és conservador, i el futur, com sempre, assenyala cap endavant, que és cap on va el país".
Cardús afirma, a un article publicat a l'Avui, que mentre al nostre Parlament s'encaren per ocupar l'espai central, "sembla que no acaben d'adonar-se que el terreny sota els seus peus es mou ràpidament". El centre ja no és on l'havien deixat el 2003 o el 2006: "El PSC, que potser és un partit d'esquerres, però d'esquerra molt conservadora, allò que intenta és simular que res no es mou. CiU, més sensible al tremolor, té dificultats per mesurar-ne la magnitud. ERC sembla que s'adona més clarament d'allò que passa, té dificultats per reaccionar-hi en conseqüència: ¿com s'explica, si no, que ara ens digui que vol proposar la modificació del funcionament del Tribunal Constitucional espanyol per evitar que pugui intervenir en futurs Estatuts? No havíem quedat que ja no en faríem cap més, d'Estatut? ¿Que algú ha votat ERC perquè salvi els Estatuts de les comunitats autònomes espanyoles?".
Cardús també assenyala tres idees sobre el debat de política general. En primer lloc, creu que "més que no pas l'expressió pel centre és un moviment tacticista, a un any vista de les eleccions, per aconseguir guanyar-les". Que aquesta mena de "centre" no és ideològic ni polític ho demostra el fet que, si ho fos, "en compartir-lo PSC i CiU alhora, hauríem de creure que són els que més es podrien entendre". I, en canvi, "és entre els dos partits més suposadament centrats que es produeix la màxima confrontació".
En segon lloc, creu que en la política catalana del moment la defensa del centre és una fugida d'estudi: "Dir, com fan CiU i PSC, que la centralitat exigeix posar tota l'atenció en la crisi econòmica i en el fet de buscar com sortir-ne, és el mateix que suposar que el més raonable que es pot fer per curar un braç trencat és posar-hi una tireta. No siguem il·lusos: la principal dificultat que tenim per sortir de la crisi és la nostra dependència d'Espanya i de les seves polítiques econòmiques nefastes". Cardús afirma que "no tenim capacitat per fer una política econòmica pròpia adequada a la nostra realitat, i només podem anar apagant focs, alguns dels quals, encesos pel mateix govern central".
I, finalment, diu que "em sembla una obvietat que veu tothom -menys la majoria de polítics d'ofici- que es pot representar la centralitat de res, i parlar de seny, d'estabilitat, de fermesa, d'optimisme, de no deixar-se endur per aventures, etc., des de l'escassa credibilitat que avui dia ofereix la política a l'hora de donar consells".
