Barcelona · La discussió dels dos eixos sobre els quals es debat la política ha estat motiu de reflexió a l'article del sociòleg i escriptor Salvador Cardús a l'Avui. Pel que fa a l'eix dreta-esquerra, Cardús ha dit que "quan es vol fer un país en profunditat, l'eix dreta-esquerra esdevé irrellevant

es difumina i s'acaba esborrant. Aquí i a la Conxinxina. I si encara no ho veieu clar, aneu al País Basc". "Per tant -ha continuat- perden el temps tant els que s'aferren a la suposada vigència de les esquerres, com els qui gasten tones de tinta [...] atacant sense pietat". L'altre eix, el dels nacionalistes i no nacionalistes, "permet tota mena de camuflatges" segons l'autor de l'article. "Independentistes de conspiració nocturna, però unionistes al càrrec oficial de dia; independentistes de paraula però unionistes de fets; i encara els independentistes però ara no toca, o els unionistes que "se sienten tan catalanes como el que más", etc" ha nomenat Cardús. Totes aquestes opcions hi caben dins d'aquest eix que Cardús ha qualificat de "front de batalla": "L'alternativa, parlar d'unionistes i d'independentistes, certament, obliga a clarificar les coses, però ja no és un eix: són dos fronts de batalla. La virtut dels dos fronts, és que no permet fer la puta i la Ramoneta. El defecte, que fa més difícil el trànsit d'una banda a l'altra".

L'existència d'aquests dos eixos és deguda a que l'acció política "és un camí d'ambigüitats", segons Cardús. I ha continuat opinant: "Jo sóc dels que pensen que un partit obertament independentista, sense més matisos, ara pot tenir un èxit electoral notable. Ara bé: això encara no fa el futur". Segons el sociòleg, aquest partit independentista "potser desencalla el camí" però "encara falta aconseguir l'adhesió de l'adversari o, encara més important, de l'indiferent. D'una part prou nombrosa d'indiferents" ha sentenciat. I la seva visió actual de la política catalana l'ha deixat clara: "En aquest país s'ha perdut massa anys anant a fer pedagogia a una Espanya que no volia aprendre i sense tenir una lliçó clara per ensenyar. Aquell camí s'ha acabat. Ara és temps de trobar l'admiració dins de casa. I no a base de renúncies, sinó tot el contrari: mantenint ferma la dignitat del nostre somni".