El secretari general del conseller primer, Raimon Carrasco, ha deixat el càrrec. Oficialment ho ha fet per decisió pròpia però, en aquests casos, no se sap mai d'on ve la decisió. El periodista Josep Maria Pasqual ho exposa a Cessament d'un alt funcionari a petició pròpia, publicat a El Punt: ?no se sap, per exemple, perquè m El secretari general del conseller primer, Raimon Carrasco, ha deixat el càrrec. Oficialment ho ha fet per decisió pròpia però, en aquests casos, no se sap mai d'on ve la decisió. El periodista Josep Maria Pasqual ho exposa a Cessament d'un alt funcionari a petició pròpia, publicat a El Punt: ?no se sap, per exemple, perquè malgrat la petició pròpia el govern no s'ha negat al cessament ?cosa que succeeix amb certa freqüència en aquests àmbits-. Tampoc no se sap, també com a exemple, si la petició pròpia s'ha realitzat en els últims dies, o si ja s'arrossegava des de fa dies, setmanes o mesos. Saber-ne algun d'aquests ajudaria a comprendre les raons del cessament de Carrasco, i no saber-ne obre el torn de la rumorologia política de tota mena?. Siguin quins siguin els motius reals, però, és obligat fer-ne una lectura en clau de país: ?Carrasco és un alt funcionari, amb una professionalitat clara en l'àmbit administratiu de la política. Aquest és un matís que passa sovint per alt. La Generalitat, com algunes altres institucions de govern, no són només un aparell polític, sinó també una eina administrativa. Els líders polítics s'enduen la fama i els tècnics administratius la patacada, com a regla general. Fent un paral·lelisme amb el món del futbol, els líders polítics serien els presidents dels clubs i els tècnics administratius, els entrenadors. I ja s'entén, sovint els caps dels entrenadors són la solució a les ficades de pota dels presidents?. En definitiva, allò que compta és que el govern ha prescindit d'una persona amb una gran capacitat, i això, d'alguna manera, ens diu que hi ha coses al govern que no funcionen: ?De gent com ell (Carrasco) no en tenim gaire, però n'hi ha més. Però de la gent que més hi ha és de la que es permeten la negligència de prescindir-ne. Gent sense sentit d'estat?.