Barcelona · L'exsecretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga, analitza, en un article a Gara, la darrera sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que ha rebutjat el recurs contra la il·legalització de Batasuna ordenada pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional.

Díez creu que "la sentència no aporta cap solució al problema de fons: la permanència d'un conflicte de sobirania entre Euskal Herria i l'Estat". En aquest sentit, creu que "estem en el llindar d'un canvi polític on el pols té referències molt definides: per una banda el/els Estats/s pretenen reflotar els seus instruments polítics -estatuts uniformitzadors- amb continuismes negadors de la nostra realitat nacional i drets democràtics i, d'altra banda, hi ha una massa sobiranista-independentista amb militància, força i compromís per desenvolupar una estratègia eficaç obrint una nova fase".

Aquesta, segons Rafa Díez, "ha de ser la nostra prioritat", és a dir, "capitalitzar aquesta fase del procés en un espai polític, sindical i social capaç de donar llera ideològica, de masses i institucional al sobiranisme i independentisme basc en una lluita per un canvi polític i social que, amb la referència estratègica independentista, tingui com a objectiu prioritari el reconeixement del subjecte nacional basc i el respecte a la seva voluntat democràtica". Per aquest objectiu, "la nostra prioritat ha de ser modificar la pista de joc actual, canviant variables que permetin projectar el pols de fins en altres condicions socio-polítiques". Díez creu que aquesta sentència és un factor de pressió contra l'esquerra abertzale. En aquest sentit, considera que "estem davant d'una sentència judicial integrada en l'estratègia d'estat contra Euskal Herria".

Creu que "Europa ha volgut avalar, en aquest moment, tant les mesures jurídiques de l'Estat espanyol contra l'esquerra abertzale com, conseqüentment, la legitimitat democràtica dels governs autonòmics -Gasteiz i Iruña- seguits de l''apartheid' a un sector de la societat basca. Una qüestió transcendent de necessària reflexió". Díez afirma que la sentència ha admès "la conculcació de drets bàsics d'intervenció i representació política, apel·lant a suposades connivències o complementacions amb ETA". Es parla de conceptes com "'necessitat social' arbitràriament concebuts i es fa referència, fins i tot, a que la no condemna pot considerar-se com un suport tàcit a la violència".

En aquest sentit, recorda que a l'Estat espanyol "el PP i els seus dirigents no han condemnat el franquisme" o els "dirigents del PSOE han compatibilitzat la seva acció política amb etapes de terrorisme d'estat (GAL)". Per això es pregunta el següent: "Aquestes actuacions no signifiquen una defensa tàcita d'un règim feixista que va causar milers de morts eliminant llibertats bàsiques o el suport indirecte a organitzacions terroristes sorgides de les cloaques de l'Estat?".