Els pijos que han impulsat el manifest ?Per un nou partit polític a Catalunya? només han obtingut la indiferència generalitzada per part de la societat catalana. L?imparable Sebastià Alzamora així ho certifica en un article a l?Avui, en què es digna a rebatre les neures d?aquesta plèiade d?intel·lectuals: Els pijos que han impulsat el manifest ?Per un nou partit polític a Catalunya? només han obtingut la indiferència generalitzada per part de la societat catalana. L?imparable Sebastià Alzamora així ho certifica en un article a l?Avui, en què es digna a rebatre les neures d?aquesta plèiade d?intel·lectuals: ?els pobres es deuen sentir profundament incompresos per aquest país de botiguers miserables i pagesos analfabets que no es mereixen les seves ments preclares. Amb tot, espero que m'excusin la indiscreció si faig saber al lector amable que això ja els agrada, i que, com més incompresos se senten, més a gust dormen dins els seus llitets d'intel·lectuals en permanent revolta contra l'ordre establert?. Alzamora, però, matisa l?adjectiu 'intel·lectual' detallant de qui està parlant: ?l'inefable Albert Boadella, que fa molts d'anys que l'únic que li queda d'interessant és el Ramon Fontserè; Félix de Azúa, que duu camí de convertir en premonitori el títol d'aquella novel·la seva, ja tan llunyana, Historia de un idiota contada por él mismo; Francesc de Carreras, de qui encara no conec ningú que hagi estat capaç d'acabar de llegir un dels seus articles sense caure en un sopor insuperable; Ferran Toutain i Xavier Pericay, que no han tornat a rascar bola des d'allò de la Verinosa llengua; Ponç Puigdevall, de qui no es pot dir que estigui acabat perquè encara és l'hora que no ha fotut res, i això que ja és grandet?.
El manifest ?pijo? denuncia que el nacionalisme català impedeix que es resolguin els problemes reals de la societat. Des del punt de vista d?Alzamora, Catalunya té dos problemes: ?sense anar més lluny, que una colla de fracassats com la que ha presentat aquest manifest pretengui confondre el seu enfonsament intel·lectual i artístic amb l'enfonsament d'una societat sencera, i que això mereixi l'atenció d'algú, resulta francament poc estimulant. Però encara ho és menys una classe política composta essencialment per ineptes, que a la més mínima increpació es dediquen a respondre amb evasives que no volen dir res i a mirar d'aprofitar l'avinentesa per carregar el mort a l'adversari, en una mena d'acte reflex que ja comença a ser malaltís?.
