Josep Gifreu, catedràtic de comunicació de la UPF, defensa que el català hauria de ser llengua oficial única a Catalunya i cooficial a Espanya, davant dels arguments dels signants del ‘Manifiesto por una lengua común' de qui diu: "són vells militants de la causa nacionalista espanyola. Però no són quatre piròmans, com alguns polítics i comentaristes ens volen fer creure. Cert, estem davant l'enèsima iniciativa contra la pau lingüística sota càlcul de rèdits electorals".
"El text sap combinar sagaçment", explica Gifreu, "la justificació de l''asimetría entre lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia' amb el cinisme més descarat. Per exemple, quan afirma que molts optarien per conèixer ‘la lengua autonómica' només ‘lo suficiente para convivir cortésmente con los demás'. O quan afirmen que la normalització lingüística és un ‘atropello' o que la marginació dels monolingües castellans en funció de l'article 3 de la Constitució és ‘un fraude constitucional y una auténtica felonía'". I a més, destaca l'autor, "el títol és tot un eslògan de campanya i de guerra". Mentre que "No va recordar la doctrina reial que l'espanyol és una llengua que s'ha imposat sense imposicions ni violències?", qüestiona el catedràtic, d'altra banda, diu: "com que fins ara el concepte de llengua comuna era aliè a la regulació jurídica del castellà, ‘oficial' a tot l'Estat, acaben reclamant del Parlament espanyol una nova regulació del màxim rang que modifiqui els acords bàsics de la Transició i que faci constitucional la nova fase d'imposició ‘democràtica'".

Gifreu també subratlla que: "La via del ‘manifiesto' no seria preocupant si no fos capaç de mobilitzar tres sectors clau de l'Espanya profunda: intellectuals, grans mitjans de comunicació i institucions polítiques", d'on, per cert, afegeix el professor: "no tots són de dretes, ni d'extrema dreta, sinó també de centre i d'esquerres", sinó "per què s'hi ha adherit Telecinco?".

I Gifreu conclou contundent: "Davant d'aquesta ofensiva general contra el català, cal plantejar-se un horitzó nou, que garanteixi al català un futur sense atemptats ni incendis constants. El nou model, el tenen inventat i aplicat a Bèlgica, a Suïssa o al Quebec: és la via de l'oficialitat única d'una llengua en el seu territori històric. Em sembla que el catalanisme polític té aquí el seu taló d'Aquil·les: declarar el català llengua oficial. Oficial a l'Estat espanyol, oficial a Europa i oficial única al seu territori".