Barcelona ·
El senador d'EAJ-PNB, Iñaki Anasagasti, ha recordat quin va ser el partit que va recuperar el Concert basc a un article al diari Deia: "El Concert es va aconseguir recuperar gràcies a la perseverança del PNB que va treure la seva gent al carrer". Anasagasti, però, s'ha lamentat de la situació política actual al País Basc i ha dit que avui "amb aquest panorama hauria estat impossible aconseguir-ho": "La carcundia per una part, i UGT i CC.OO. per l'altra, amb la seva famosa unitat de Caixa, ho impedirien".
En aquestes circumstàncies socials, les actuals a Euskal Herria, Iñaki Anasagasti ha volgut fer memòria: "Aquest any, el març, el Parlament Basc compleix trenta anys. Es va aconseguir malgrat l'oposició d'AP (Alianza Popular) -pare putatiu d'aquest PP- que va votar en contra i que només va obtenir dos parlamentaris: Griñó i Aróstegui". Aquesta informació, segons l'autor de l'article, és "una dada a tenir en compte" en els moments en què l'actual PSE "anomena situació de normalitat al que és total frontisme". El senador d'EAJ-PNB ha continuat amb els seus exercicis d'història i ha dit que "és bo recordar" que el 19 de juny de 1937 va caure Bilbao, "és a dir, va caure el Govern basc d'Aguirre recolzat pel PNB, PSE, PC, ANV i partits republicans" perquè "la dreta en armes va aconseguir una sagnant victòria militar, i el lehendakari Aguirre va haver d'abandonar Euzkadi. [...] Què va prometre mai el feixisme a Euzkadi? Res, ja que, un cop arribats a Bilbao, no només van derogar l'autonomia conquerida, sinó fins i tot el Concert Econòmic".
El problema existent a Euskadi amb la dreta basca, segons Anasagasti, és que "no ha après res ni ha oblidat res" i que també és "incapaç de sentir com a propi el que ens és propi", uns defectes que també ha atribuït al PSE, que Anasagasti anomena partit "d'hivernacle". El senador afirma que l'actual PP "representa aquest franquisme sociològic, del que en aquest moment, Antonio Basagoiti, el nebot de la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Bilbao (Ascensión Pastor, aquella senyora que va votar en contra de l'edificació del Guggenheim), és ara la representant d'aquesta franquícia", un partit polític del qual l'autor de l'article ha volgut determinar la seva importància: "No ens equivoquem: Basagoiti no té un restaurant basc, d'aquests que guanyen estrelles Michelin. [...] Només té una vulgar franquícia del la qual ell ni és el cuiner, perquè el menú ve fet des de Madrid i no pot canviar-lo".
Finalment, Anasagasti ha conclòs el seu text concretant quin és el pes del PP basc: "I és que aquest PP, un partit indegudament dit basc, no és un partit basc. s una franquícia. Com el McDonald"s a Espanya, que proporciona el local així com la decoració mentre el franquiciat cobreix els béns mobles, administra i ven les seves hamburgueses [...] al més que pot arribar [el PP basc] és a vendre un big mag amb ketchup, és a dit, menjar escombreries". "Estem, doncs -ha corroborat l'autor del text-, davant els mateixos feixistes de sempre [...] La mateixa dreta dura, agressiva i antibasca".
