Barcelona · El periodista Antoni Batista analitza, en un article a l'Avui, la complexa situació que es viu a Euskadi a les portes de les properes eleccions de l'1 de març. Segons Batista, l'acord PNB-PSE, partits que en aquests comicis estan frec a frec, "és una fórmula ja assajada amb èxit durant 13 anys", però recorda que "la coalició pot topar amb una ala independentista del PNB que no suportaria pactar amb una oposició que allà no és l'estàndard de projecte social sinó la de definició nacional; i toparia amb una ala espanyolista del PSE-PSOE que preferiria governar també en aquesta clau, però canviada de signe, amb el suport dels qui són la seva oposició a Espanya, el PP". La qüestió nacional és, segons el periodista, el text d'aquest context i també "infla un globus de complexitats afegides".


D'una banda, "els nacionalistes bascos defensen una identitat repartida en dos Estats, en un d'ells en dues autonomies. I discrepen d'entrada en com s'anomenen: Euskadi o Euskal Herria. No és un debat qualsevol, perquè el modern (és una manera de dir) fundador del nacionalisme basc va ser qui va encunyar Euskadi, i el nucli més dur (no és una manera de dir) d'aquest nacionalisme, ETA, va encunyar la seva primera sigla a partir d'aquesta denominació d'origen".

D'altra banda, "els partits considerats no nacionalistes admeten una primera precisió en forma d'adjectiu: no nacionalistes bascos. Però, grosso modo, poden ser nacionalistes espanyols (PP i una part del PSE), federalistes (PSE i una part d'EB/IU) i confederalistes (l'altra part d'IU i una part del PNB i EA)". També cal afegir al trencaclosques basc "el partit espanyolista Unión Progreso y Democracia, la líder del qual, Rosa Díez, va ser set anys consellera del govern de coalició PSE-PNB i estava tan encantada de tot plegat que va popularitzar l'eslògan Ven y cuéntalo. Pot ser la gran usufructuaria d'una autòlisi del PP que va començar allà amb la catilinària contra María San Gil".

A tot això, "els partits nacionalistes bascos acudeixen a les urnes amb el PNB i EA segregats després d'una coalició posterior a una escissió, i un partit relativament nou que busca reeditar representació, Aralar". Tots esperen, a més a més, "espigolar algun vot de l'esquerra independentista. Nou escull, ja que una part d'aquesta esquerra considera enemic el PNB i traïdor Aralar". I la no presència abertzale al Parlament de Gasteiz fa que "la geometria variable esdevingui trigonometria: impossible una majoria nacionalista i difícil de reeditar l'actual fórmula PNB-EA-EB, l'últim compromesso storico del postmarxisme".

Finalment, "cal sumar-hi el factor humà de dos pesos pesants i sòlids polítics, Ibarretxe i López, que hauran de pescar vots als seus flancs extrems però que, si s'acaben trobant, serà al centre".