Barcelona ·
Salvador Cardús ha respost a l'article d'Agustí Colomines "La il·lusió per l'Estat" en el seu article d'opinió al diari Avui. Cardús ha decidit "deixar de banda el to despectiu" amb què Colomines tracta l'independentisme, representat amb l'ús d'"expressions com tenir més budells que cap,
proliferació de propaganda, foc d'encenalls o aberració teorètica" perquè, segons Cardús, "això no són arguments sinó, precisament, budells". El periodista ha optat per argumentar sobre la causa nacionalista i ha dit que la autonomia que obliga Catalunya a estar permanentment lligada a Espanya és la causa de l' "empenta actual de l'aposta per la independència de Catalunya".
"Ni pedagogies, ni conllevancias, ni súpliques de comprensió, -continua Cardús- ni amenaces de desafecció: ja en tenim prou d'aquest color". Cardús denuncia al seu article que l'Estat central "no ha considerat sincerament la possibilitat de reconèixer un espai polític per al catalanisme" i com a conseqüència considera la independència "l'única resposta democràtica i nacionalment digna a l'autoritari separatisme espanyol".
"Certament, es pot dubtar de la viabilitat de la independència de Catalunya i preguntar, com fa Colomines, si és que ha minvat la fortalesa de l'Estat o crescut la base social del catalanisme. [...], cal dir que trenta anys després de la Constitució de 1978, del que ja no hi ha cap dubte és de l'absoluta impossibilitat que el projecte autonomista porti enlloc. Fa anys que es veia venir que no hi ha altre encaix possible a Espanya que no sigui un encaixonament. No hi ha alternativa d'incorporació que no impliqui la prèvia renúncia a ser-hi com a nació, com ha demostrat la darrera reforma estatutària. Per tant, l'elecció és triple: o s'abandona la lluita per la nació -per bé que lògicament comportaria l'aparició de brots de radicalisme no democràtic-, o ens enganyem donant voltes i més voltes en el cercle viciós d'un autonomisme que s'ha quedat sense horitzó" ha subratllat Cardús.
El periodista ha considerat una "evidència" el fet que els catalans "no tindrem mai un futur nacionalment digne, culturalment ple i econòmicament avançat a Espanya" i ha corroborat que "la fortalesa de l'Estat central i la base social del catalanisme" han canviat. "Ho prova el fet que l'Estat, les seves institucions i els seus gendarmes mostren cada vegada un nerviosisme més gran respecte dels catalans. Són ells que se senten febles. Ho prova l'emergència, en progressió geomètrica, d'un independentisme fins ara silenciat i silenciós per prudència o per poca fe. I ho prova el descrèdit de l'actual política catalana, incapaç d'interpretar les aspiracions, d'entrada, de ben bé una tercera part dels catalans. I aquest punt em permet respondre al darrer desafiament dialèctic de Colomines sobre si l'independentisme "lliga" amb la realitat social, política i institucional del país. Perquè la resposta és fàcil: no, Agustí, encara no hi respon. Però precisament per això hi som: per transformar aquesta realitat. Si del que es tractés és d'ajustar-nos a la "realitat", més valdria que l'independentisme plegués, però també ho hauria de fer el sobiranisme de Colomines".
Cardús ha finalitzat l'article amb el desig que Catalunya tingui un futur "amb ganes de riure, sí, però amb les ganes de lluitar dels que s'aplegaven amb Òmnium Cultural per homenatjar Joan Solà, que ha fet de la llengua catalana la seva passió, el seu compromís i la seva felicitat". "I sé que de força de futur -ha continuat el periodista- en tenim més els mil d'Òmnium, els cinc mil de Brussel·les o els d'ahir a la plaça de Sant Jaume. I, sobretot, creuré en el futur mentre ens guiïn testimonis de rigor intel·lectual, lluita cívica i dignitat nacional com Joan Solà".
