Aquest polítòleg i catedràtic de la UPF es despatxa ben desptxat en una llarga entrevista al setmanari El Temps. Preguuntat sobre el conflicte del finançament, adverteix sobre el risc que el Govern espanyol -amb l'ajuda del Tribunal Constitucional- incompleixi l'Estatut en aquesta matèria i demana unitat de la classe política i la societat catalanes. Però va més enllà i assegura que "el primer punt és que la legalitat es compleixi. L'estatut és una norma legal, aprovada per les Corts espanyoles, i el poder central l'ha d'assumir. De moment, el poder central la incompleix. Si el poder central incompleix la llei, des de Catalunya s'han de prendre mesures més radicals, que també incompleixin la llei".
Entre aquestes mesures proposa "no acceptar determinades qüestions legals del poder central, crear un govern d'unitat (sense eleccions), establir mecanismes de desobediència civil, insubmissió fiscal, internacionalitzar el conflicte, etc." Aquest pla d'actuacions cladria establir-lo "des de la unitat de les forces polítiques", perquè "si l'estrastègia del país no pot ser de consens haurà de ser de condrontació. Però res d'estratègies a la baixa". L'opció contrària és que Catalunya esdevingui "una mera comunitat autònoma d'Espanya", i això, assegura, "seria un desastre per al país. No es pot permetre".
Per evitar això "l'estratègia ha de ser pacífica, però contundent. I si ha de ser illegal perquè els altres vulneren la legalitat o la interpreten d'una manera inacceptable que ho sigui" doncs "hi ha indicadors que palesen que aquesta generació política comença a veure que totes les esperances de l'Espanya plural i l'estratègia clàssica pactista no s'han complert i no tenen futur. Per canviar les inèrcies del govern central s'ha d'actuar amb contundència, ja no s'hi val fer pactes en inferioritat de condicions".
S'ha de tenir en compte que Requejo es considera federalista, tal i com recorda en la mateixa entrevista: "sempre m'havia decantat pel federalisme plurinacional. Com a model final, el continuo defensant", però com "la cultura política espanyola no ho permet, perquè no és en absolut una cultura federal" l'estratègia per a arribar a aquest model "ja no pot ser el pacte federal". Finalment el catedràtic recorda que "el que es troba amenaçat és el país; no un partit o un altre, és el país i el seu futur".
