Eduard Voltas, president de la Fundació Escacc i president del Consell Rector de Sàpiens Publicacions, ha proposat repensar urgentment la política en matèria de cultura. La perspectiva d’un conseller de Cultura del catalanisme sobiranista, sigui de CiU o d’ERC, reclama aquest debat. Estem, doncs, davant d’una oportunitat seriosa per repensar les polítiques públiques en matèria de cultura, des d’un enfocament sobiranista. Voltas exposa extensament, en dos articles publicats al diari Avui, titulats “Un conseller sobiranista? (I i II)”, un esborrany de full de ruta sobiranista en aquesta matèria. Es tracta de cinc idees força que pretenen ser estimulants per al sector i alhora coherents amb el projecte de construcció nacional. Són les següents. 1) La cultura està al centre del projecte nacional català: “No tenim recursos naturals, no tenim grans multinacionals, no tenim força militar. Però tenim la cultura. És la nostra gran força, ens identifica, ens fa nació”. “Catalunya és un país del món on la cultura és prioritària” i això s’ha de traduir, segons Voltas, “en els recursos públics que s’hi dediquen”, però també cal posar la cultura al centre del sistema, especialment de l’educatiu i el mediàtic. 2) “És absolutament imprescindible disposar d’una indústria cultural forta, moderna, competitiva i clarament al servei de la cultura catalana”. 3) Barcelona, laboratori de la indústria cultural global. 4) Espai català de comunicació, de Salses a Guardamar: “La conselleria de Cultura ha de ser, sense complexos, la conselleria de la Catalanofonia”. 5) “La cultura catalana només se’n sortirà si és excellent”. Per contra, en el primer article, Voltas explica la política en matèria de cultura i comunicació que el PSC desenvolupa en les institucions on governa. Els eixos fonamentals del full de ruta socialista són els següents, segons el periodista. 1) “La cultura catalana és la que es fa a Catalunya, independentment de la llengua en què s’expressi”. 2) No hi ha confrontació d’interessos cultura catalana-cultura espanyola, ja que consideren que és “un enfrontament fals i creat artificialment pel nacionalisme”. 3) “La indústria cultural catalana són totes les empreses de cultura i comunicació amb seu a Catalunya, independentment de en quina llengua o llengües desenvolupin la seva activitat”. 4) “El mercat natural d’expansió de les nostres empreses culturals és Espanya, i per extensió Amèrica Llatina. 5) “És una prioritat la creació d’un gran pol d’indústria cultural a Barcelona, ciutat que ha d’aspirar a la capitalitat cultural del món hispà”. 6) “Els productes culturals en català mereixen una discriminació positiva, perquè s’adrecen a un mercat petit i això els fa comercialment poc viables”. És per tot plegat que, com diu Eduard Voltas, cal elaborar el més aviat possible un full de ruta de política cultural abans que sigui massa tard: “Segons com vagin les coses l’1 de novembre, la possibilitat d’un conseller de Cultura procedent de les files del catalanisme sobiranista es farà efectiva, i aleshores no hi haurà temps per començar a debatre, perquè caldrà governar des del primer dia”. Des de Tribuna Catalana, us recomanem la lectura d’aquests dos articles que, sens dubte, us convidaran a la reflexió.