Barcelona ·
L'article que Salvador Cardús ha publicat a l'Avui el dia de la Diada, "Identitari tu!", defensa les polítiques nacionals catalanes i carrega contra les acusacions que se'ls fa a aquestes d' "identitàries": "Avui no ens mobilitzem per raons d'identitat, per molt que aquesta sigui una de les idees més difoses d'aquests dies.
Ens mobilitzem per raons polítiques: hi ha catalans que ens volem autogovernar fins allà on sigui possible en aquest món globalitzat". Cardús ha continuat el seu argument: "No som gent rara ni demanem res d'extraordinari: defensem la independència política en la mateixa mesura que defensen la seva els espanyols que, no ho oblidem, resulta que també són una colla d'independentistes, certament més radicals que nosaltres".
El periodista ha afirmat que en aquesta baralla dialèctica qui guanya és qui "és capaç d'imposar una determinada percepció de la realitat" per sobre de tota la societat, i ha continuat: "En aquesta guerra de propaganda cal reconèixer que en els darrers cinc o sis anys -amb l'ajuda del tripartit- hem perdut la batalla del nacionalisme. Si abans era clar que hi havia partits que defensaven un projecte nacional i que per aquesta raó eren nacionalistes, de fa un temps ja ningú no se'n vol dir."
Salvador Cardús s'ha lamentat que el nacionalisme "s'associï a la violència i el terrorisme", així com a la "necessitat d'un enemic exterior, a actituds intransigents i fora de la llei. s allò del nacionalismo exacerbado". "Un cop aconseguit que ningú no vulgui ser nacionalista -ha continuat el periodista- i que s'hagi desdibuixat una de les fronteres polítiques que fins fa poc havia ordenat l'espai polític català, la batalla de la propaganda fa un temps que ha enfilat el tema de la identitat. La manera de desqualificar els objectius polítics nacionals és qualificar-los d'identitaris. I el pas següent és anomenar l'eix nacional com a eix identitari".
L'autor de l'article ha denunciat que amb aquesta idea "es dóna a entendre que els objectius nacionals se situen fora d'allò que importa de veritat" i que aquests dies sentim a dir "amb sorna: Amb la crisi que tenim al damunt, i n'hi ha que perden el temps en referèndums d'independència! I, ves per on, qui de veritat es posa nerviós amb aquestes reivindicacions suposadament tan allunyades de la realitat i que no interessen a ningú són els aparells de l'Estat que envien un falangista a posar ordre i que disposen de jutges que [...] desautoritzen en govern d'Arenys de Munt i el govern de la Generalitat. Per ser que no interessa a ningú...".
Salvador Cardús s'ha mostrat contundent i ha fet una crida a no deixar-se enredar: "No ens deixem enredar. En primer lloc, perquè tota reivindicació, tot acte d'afirmació, té una dimensió identitària. [...] En segon lloc, perquè els que es fan tips de desmerèixer les reivindicacions "merament" identitàries dels altres no s'estan de reivindicar les pròpies. Fins i tot el Plan E de Zapatero ha aprofitat l'ocasió per repartir per tot arreu una E enorme [...] A Espanya, fins les voreres són identitàries! Tercerament, perquè si algun nacionalisme és poc identitari, és el català. Busqueu i compareu. Aquesta ha estat sempre una societat molt oberta -més per necessitat que per voluntat-, i un nacionalisme merament identitari ens hauria abocat a la desaparició fa molt de temps."
"En realitat, -ha conclòs Cardús- sortim al carrer per poder fer la política econòmica que ens cal per sortir de la crisi. Hi sortim perquè és una insolència que el ministre espanyol d'Educació ens doni lliçons sobre igualtat d'oportunitats educatives pagant nosaltres les que es permetran a Espanya. I sortim al carrer perquè volem que l'aeroport del Prat s'administri des d'aquí, i perquè els diputats catalans a Europa, en lloc de donar suport a la ministra espanyola per fer passar el TGV per Canfranc, el donin per enllestir una connexió que ja té el túnel del Portús acabat. L'emancipació ho té, això: si prens decisions, et pots equivocar. Però ets responsable dels teus encerts i dels teus errors".
