Barcelona · Ferran Mascarell creu que en aquests moments el que volen els catalans és ser reconeguts com a nació per exercir el seu dret a posseir un Estat propi que doni resposta a les seves necessitats i als seus reptes de futur.

Segons Mascarell, els reptes actuals i futurs "exigeixen Estat, poder i eficàcia". L'exconseller de Cultura de la Generalitat creu que "l'actual desordre de la políticaespanyola només canviarà quan Catalunya trobi per fi l'Estat que busca".

Assegura Mascarell, a un article publicat a La Vanguardia, que "els referèndums són l'aspecte més efervescent d'una qüestió de fons, enormement complexa i complicada: Catalunya, una nació vella, s'ha obstinat a trobar lEstat modern que li convé". Segons Mascarell, "els catalans volen Estat, aquest és el fons del debat entre la societat espanyola i la catalana. Els catalans desitgen un Estat que garanteixi els seus drets, necessitats i ideals. Fa més de 150 anys que el busquen. Sempre han pretès que se'ls reconegués la seva cultura, la seva llengua i també el seu caràcter nacional. En quasi tots els moments crucials de la història han acceptat compartir amb la resta dels espanyols un Estat democràtic, modernitzat, plurinacional i eficient".

Mascarell creu que "els catalans volen ser reconeguts com a nació per exercir el seu dret a posseir un Estat que doni resposta als seus reptes futurs. En el marc d'Espanya? Es veurà. Dependrà de l'Espanya que els espanyols vulguin construir". També afirma que "una nació sense un estat eficient darrere és paper mullat; no serveix per acréixer el benestar dels ciutadans. Els reptes presents i futurs exigeixen Estat, poder i eficàcia. L'autonomia, tal com l'entenen els partits espanyols, no és suficient. El progrés des de la desconfiança mútua és molt complicat. El benestar, sense un Estat eficaç i ben engreixat, és impossible".

L'exconseller assegura que "els catalans sabem que el futur necessita ideals nous. Estem farts de batalles simbòliques i defensives. Ens avorreix consumir tanta energia raonant la legitimitat dels nostres plantejaments, dels nostres drets, del nostre desig de tenir Estat; volem que cuidi dels nostres interessos, que sigui proper, que jugui a favor. Molts catalans volem una nació més satisfactòria i sabem que per construir-la necessitem un Estat més democràtic i molt més eficient. Si volem una nació de primera precisem un Estat de primera. Un estat que admeti la diversitat, que sorgeixi del pacte, que busqui el futur, que sigui vigorós, que estigui al servei de tots els ciutadans, que sigui propi, i si a més és compartit que sigui inequívocament plurinacional, asimètric i eficient".

Mascarell creu que l'"Espanya d'avui genera desafecció entre un nombre creixent de catalans" i que "la Catalunya d'avui genera desconfiança en un nombre significatiu d'espanyols. L'Estat no accepta la seva diversitat nacional; la política no encerta a plantejar un nou pacte de convivència eficaç capaç de pensar un futur compartit. Llavors?". Creu que el temps ho dirà i que l'actuació d'uns i altres decidirà, però subratlla que "avui la majoria dels catalans encara no són independentistes, però ho poden ser relativament aviat. Els demòcrates ho hauran d'acceptar". Mascarell finalitza l'article assegurant que "són temps nous" i que "per un creixent nombre de catalans Espanya és el passat. s aquell lloc que no vol canviar".