Barcelona ·
Gabriel Colomé, director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, ha donat una visió general de l'electorat català a una entrevista el El Triangle. Colomé ha descrit l'abstencionisme a Catalunya i ha dit que "tenim un 20% d'abstencionistes estructurals" que són un sector "molt poc participatiu"
però que, segons l'entrevistat, "no és antisistema". Aquest sector descrit per Colomer considera que la política "no té gaire a veure amb la seva vida" o, pel contrari, ja se sent satisfet amb el sistema i, per tant, ja troben bé qui governa.
A part d'aquests dos segment abstencionistes, el director del CEO també diferencia els "electors mòbils", els quals demostren un comportament diferent "en funció del tipus d'elecció" i, per tant, voten diferents colors segons es tracti d'eleccions municpals, autonòmiques o bé generals. D'altra banda, existeixen els electors "participatius", que són els que sempre voten i representen el vot fidel de cada partit.
Tot i aquests votants, Colomé ha descrit com una part de l'electorat diferencia la seva participació a les urnes d'una manera especial: "Hi ha gent que vota Izquierda Unida o Partit Andalusista en les autonòmiques, i PSOE en les generals". "Pot haver-hi una diferència de fins a un 10% entre les dues urnes -ha continuat-, és a dir, que celebrant-se les eleccions el mateix dia, alguns voten a una urna i no a l'altra. Això vol dir que la gent és conscient del tipus d'elecció. L'electorat és molt més sensat del que ens pensem. Pel que fa a la franja del votant mòbil, és qui exerceix l'abstenció diferencial: és un votant fidel al partit, però en alguna elecció decideix quedar-se a casa i no anar a votar".
El problema que genera la baixa abstenció en les darreres europees, segons Colomer, és la baixa importància que se li dónen als comicis europeus: "Quan es pregunta en les enquestes sobre la importància de cada elecció, a Catalunya, pel 36% de l'opinió pública, són les generals. Les segones, amb un 21%, són les autonòmiques. Les terceres, les municipals, amb un 14%. I, finalment, en quart ordre, només el 4% diu que les europees. Quan arribes a un procés electoral europeu, en què només un 4% el considera important, la participació és baixa. Uns mesos abans d'unes eleccions, el normal és que els motors d'una campanya es posin en marxa. Va succeir l'any passat, a partir del gener de 2008, amb motiu de les generals de març. Si analitzem l'ambient previ a les europees, l'atonia ha estat total".
"Es pensa que les decisions més importants - ha continuat Colomer- es prenen en els parlaments nacionals i estatals. La realitat és una altra, perquè els parlaments adapten les seves lleis -i cada cop més- a les directives europees. Però, en política, la realitat és el que la ciutadania percep com a realitat. La visibilitat mediàtica, política, de la importància d'Europa està massa situada en les cimeres dels caps d'Estat i de govern, i no en l'espai legislatiu". Un error a eradicar, segons el director del CEO seria canviar la tendència que ha adquirit el Parlament Europeu a "acabar convertint-se en l'últim pas pel polític. Això és una cosa que l'electorat percep i que s'hauria de tenir en compte".
