El sector catalanista del PSC reforça les seves posicions en els últims dies abans del congrés. El darrer a parlar -després de Castells i Margall- ha estat Obiols, que ha plasmat la seva coneguda capacitat analítica a les pàgines de l'Avui per defensar que "la qüestió més vital per a la Catalunya del segle XXI serà mantenir i fer créixer la consciència de ciutadania i de destí comú de tots els seus ciutadans" i per això apel·la a "l'herència i la promesa del catalanisme", doncs assegura que "el tret històric més positiu del catalanisme ha estat la seva enorme capacitat de producció de consciència comuna, respectuosa de les identitats personals". Per tot això Obiols adverteix contra el perill de "reforçar ideologies que afirmen la nació com una unitat d'ordre superior, místic, que transcendeix les persones i a la qual cal subordinar-se", doncs "la radicalització dels nacionalismes implicaria una centrifugació multicultural i civil, una progressiva confrontació d'identitarismes, una divisió cultural i política de la nació". La seva alternativa passa per "constituir la nació entre tots, de manera plural i democràtica, com una obra voluntària, un projecte comú i intencional de progrés compartit". I per assolir-ho reclama un catalanisme amb "sentit d'unitat cívica i democràtica, de reconeixement col·lectiu de la nostra pluralitat, de promesa de futur compartit dels ciutadans i ciutadanes que constitueixen i volen seguir constituint un sol poble"; una demanda que entronca amb la història del catalanisme -"un procés pel reconeixement i la reconeixença per part de nosaltres mateixos i dels altres"- que "en les seves expressions plurals" ha cercat sempre: "superar units els obstacles de reconeixement i de capacitat del poble de Catalunya. Entre tots, amb la força de tots".