Barcelona ·
"Tot i la rellevància que tenia una bona negociació per al finançament, tot i la transcendència que tindrà la futura sentència del Constitucional sobre l'Estatut, no pot ser que, des que es va aprovar, aquests hagin estat els dos grans únics temes polítics que hagin obsessionat el país". El sociòleg i periodista Salvador Cardús
s'ha qüestionat al seu article a l'Avui els principals temes de debat polític català: "Si és que volem que aquest país sigui alguna cosa més que l'anar tirant de sempre -ha dit l'autor de l'article-, amb algun cop de sort de tant en tant i un entrebanc cada dos per tres, l'hem de començar a pensar amb una ambició que passi molt per damunt d'aquests debats, importantíssims per a la gestió immediata i per al curt termini, que no cal dir que també cal atendre, però gairebé irrellevants per a allò que cada vegada és més urgent de construir".
Cardús ha dit que el problema d'aquest país és l' "ambició" perquè "ni el millor acord de finançament ni una sentència favorable del Constitucional no ens tornaran l'horitzó polític que l'Estatut va esborrar", i per aquest motiu, el periodista ha explicat que respon "no cal fer res" quan se li pregunta què cal fer davant la previsible resolució negativa dels dos contenciosos (finançament i sentència del Constitucional).
En un anàlisi més acurat sobre el panorama polític actual a Catalunya, l'escriptor ha criticat tant el Govern com l'oposició. Pel que fa al primer, l'autor ha afirmat que en la negociació del finançament "han estat tan importants les xifres com el teatre. [...] Però també tanta traca fa sospitar que el govern engreixa la importància de l'acord per dissimular-ne les incerteses. Encara no fa gaires setmanes, per exemple, Castells repetia que la qüestió de l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya es mantingués en el mateix ordre de rendes abans i després de la pispada fiscal, era irrenunciable, [...] després de l'acord, no n'hem sentit a dir res més, i tot es redueix a si estarem per sobre de la mitjana".
I pel que fa a l'oposició, Cardús també ha estat especialment dur: "El paper de l'oposició, de CiU, tampoc no es pot dir que hagi estat gaire lluït. [...] sempre se li hauria pogut recordar que el primer a acceptar retallades profundes a l'Estatut va ser Artur Mas en solitari. [...] ningú no pot creure que si la negociació l'hagués feta un govern de CiU, ara mateix, en millor dels casos, hagués obtingut res de gaire diferent. CiU segueix tenint problemes greus per saber reaccionar adequadament i fer un paper que realment la situï com a alternativa de govern preferible a l'actual".
Un context polític que ha criticat perquè, segons Cardús, els catalans "de tot en tenim prou" i "ja trobem satisfactori anar tirant": "així, ens consolem en el qui dia passa, any empeny, que és com hem après a sobreviure sense molestar l'amo i, alhora, sense decidir-nos a fer-ne, d'amos".
