Barcelona · Enric Marín, en el seu article a El Punt, titulat "Esquerra i el montillisme", fa una primera avaluació de la, segons diu, "renovació orgànica que va començar amb l'elecció democràtica dels càrrecs de secretari general i president, i la celebració del 25è Congrés". "En primer lloc", diu, "la posició de la nova direcció del partit republicà s'ha anat reforçant a mesura que avançava la celebració de les assemblees regionals. També és significatiu el fet que la suma del sector afí a Puigcercós i a Carod dóna una hegemonia indiscutible a la posició partidària de l'actual fórmula de govern de la Generalitat. Pel que fa al sector anomenat crític, els resultats obtinguts no han satisfet les expectatives inicials".

 

"Sembla preocupant l'antagonisme del discurs", destaca el comunicòleg, "les posicions dels crítics no són una modulació o una reinterpretació de les polítiques que representa la direcció. Són una mena d'esmena a la totalitat que fixa la prioritat en el punt més sensible: la política d'aliances nacional i la permanència o no en el govern de Catalunya". "I", afegeix, "té un comú denominador: la desqualificació sistemàtica del president Montilla i del PSC, per extensió".

 

"El nucli bàsic de l'argumentació de Reagrupament Independentista es basa en l'afirmació que cal donar prioritat a l'eix nacional per sobre de l'eix social, tot donant per fet que es pot establir aquesta dissociació sense trencar el projecte polític de l'esquerra nacional" diu Marín, qui també afirma que Reagrupament "dóna per fet que la figura del president Montilla és aliena al catalanisme polític i que, en conseqüència, fer possible la seva presidència és un acte d'inconseqüència nacional".

Per tant, subratlla Marín, sota "aquestes dues consideracions, tota adversitat política justifica a bastament la sortida del govern de Montilla. Qualsevol acord de finançament (que mai serà prou satisfactori) o una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut..." D'altra banda, "aplicant aquesta mateixa lògica, el president Pujol hauria hagut de dimitir després de la brusca frenada autonòmica que van representar el tejerazo i la Loapa...", diu.

Marín Conclou: "mentrestant, la credibilitat catalanista del president Montilla es va fent més consistent dia rere dia".