Barcelona ·
L'historiador Antoni Marimon, que presideix la renascuda Fundació Emili Darder, ha reconegut estar convençut que, en els actuals moments de desencantament ciutadà per la política, els partits "han reaccionat reforçant les seves fundacions",
i en aquest sentit la fundació que Marimon presideix "és necessària per a generar pensament i debat des dels tres eixos de mallorquinitat, des del particularisme de Mallorca en el context dels països de parla catalana, i des del progressisme: des de la defensa de la justícia social i l'ecologisme".
A l'entrevista que li han fet al Diari de Balears, Marimon ha especificat les funcions de la fundació que presideix: "Tot això sempre amb la tasca de reivindicar la figura d'Emili Darder com un dels personatges més importants de la història de Mallorca, que precisament es destacà essent regidor i batle de Palma per fer la seva acció en aquests tres àmbits".
Però el president de la Fundació Emili Darder ha subratllat que aquesta fundació "té una voluntat més cultural que no política": "Tenim un pensament ideològic molt clar i tant de bo que la nostra tasca serveixi per llimar les relacions entre els diferents sectors del nacionalisme i el progressisme. Ara bé, tenim una voluntat més prepolítica. La fundació vol aportar idees i ajudar a obrir alternatives. Per exemple, a reivindicar tot un pensament que ha existit a Mallorca que és d'esquerres i és mallorquinista, nacionalista o catalanista".
Seguint amb les funcions socials d'aquesta fundació, Marimon ha admès que a les Illes "hi ha la necessitat d'un rearmament ideològic": "Des d'alguns sectors s'ha menyspreat la ideologia de manera molt important i això ha fet que els partits estiguin farcits de persones que són tan pragmàtiques que arriba a passar tot allò que sobradament coneixem". En aquest sentit, Marimon ha defensat la fundació que presideix com una entitat que defensa més la ideologia que no pas la gestió, i ha dit que "el projecte de la Fundació és una reivindicació de la ideologia i de la formació política d'aquest espai progressista i nacionalista, però obert a tota la ciutadania, naturalment".
En l'actual context social i polític de les Illes, on la polèmica cultural i lingüística es troba especialment encesa, Marimon ha dit que una de les funcions de la fundació és "donar resposta a les agressions constants que pateixen les cultures no castellanes. Aquesta ofensiva tan virulenta i delirant de la qual Rosa Estaràs ens ha donat un exemple d'autoodi i de manca de memòria. Aquestes idees tan esquemàtiques i tan radicals no duen a res. Aquests missatges tan simplistes són terriblement perillosos. Es tracta de donar eines per rebutjar aquests simplismes. Des de l'òrbita conservadora es donen continuament missatges d'aquest tipus, que el castellà és la llengua comuna, per posar un exemple delirant, com tants altres".