Barcelona · Salvador Cardús ha fet balanç general sobre la Diada d'enguany i la celebració del referèndum d'Arenys al seu article publicat al diari Avui. Per començar, el periodista s'ha referit a l'acte institucional de l'Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella com a "mostra d'alta civilitat" que segurament seria "envejada -i imitada-

per qualsevol país culturalment i democràticament avançat": "Aquí, canviem les desfilades d'un exèrcit per una policia que passeja amb barret de copa; aquí, les veus corals substitueixen les marxes militars; aquí, convidem els forasters i els nouvinguts a cantar les nostres cançons i deixem que els poetes ocupin el lloc de les arengues dels reis [...]. Un goig de país que no canviaria per cap altre!".

Amb la mateix eufòria, Cardús ha subratllat que tot l'acte "destil·lava el que són els veritables valors que conformen la realitat i les aspiracions, sàviament combinades, del nostre país", i que el fet que "quatre indocumentats" creessin uns "instants d'incomoditat", s'ha d'entendre, segons l'autor de l'article "com a expressió de la debilitat institucional conseqüència de la pròpia feblesa política". Salvador Cardús hi ha insistit: "No em digueu que això fa el nostre país més desgraciat que cap altre: reconegueu, si us plau, que això és el normal a la resta de països del món. [...] Ja n'hi ha prou de la impostura intel·lectual dels qui sempre estan per damunt del bé i del mal i que enfonsen l'autoestima del país fent-nos creure que som més desgraciats que ningú".

En segon lloc, la manifestació de la tarda. El periodista s'ha preguntat com és que "un centenar de mal educats al matí i una vintena al migdia" determinessin "el sentit general d'una jornada en què, només a Barcelona, vint o trenta mil persones s'havien manifestat civilitzadament?", i s'ha lamentat, posteriorment, que això "demostra que hi ha gent que no és capaç d'entendre el país que té davant dels nassos", perquè la manifestació va ser "un model de bona organització i a les cares hi havia una expressió d'alegria serena".

Salvador Cardús ha continuat amb la queixa: "Tots els interrogants als protagonistes de la jornada es feien des de l'ordre establert més avorrit: ¿Per què la vol, la independència? Digui'm una raó per defensar la sobirania. ¿s compatible ser president del Barça i ser independentista? En realitat, fins i tot el sentit comú els hauria de portar a fer-se les bones preguntes. ¿Per què algú hauria de voler tenir un país dependent? O, ¿quina raó de pes trobaríem per renunciar a la sobirania? I, encara, ¿algú consideraria impropi del càrrec de president del Reial Madrid que aquest afirmés públicament que és -com deu ser- favorable a la independència d'Espanya?".

Pel que fa a la consulta d'Arenys, Cardús ha fet una crida a la moderació i ha advertit que la consulta no és "un referèndum amb valor oficial" i que no ens hem de deixar "seduir per l'estètica dels focs d'encenalls d'una festa cívica: un 41 per cent de participació no fan ni la meitat, Arenys de Munt no és l'Hospitalet de Llobregat, no donem per fet que el noranta per cent dels catalans siguin independentistes -què em diu, ara!".

I per aquest motiu, l'autor de la l'article ha admès que actualment "vivim uns temps oberts i incerts": "No sabem què significa exactament cada gest. No ho sap ningú. I qualsevol mostra d'eufòria, més enllà del cicle de festa, seria una insensatesa. Encara més: el temor que Arenys de Munt no sigui només una consulta de costellada, farà més difícils els propers moviments. I, sí: la independència no tan sols es proclama, sinó que sobretot es construeix, com ha fet, fa i farà tanta gent, sabent-ho i sense saber-ho, amb la bona feina de cada dia".