Barcelona · Josep Gifreu, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i un dels màxims teòrics sobre l'espai comunicatiu català, s'ha preguntat perquè aixeca tant enrenou i tanta oposició la Llei del Cinema català de la qual la Generalitat ha aprovat, durant aquesta legislatura, el seu projecte de llei a un article publicat a El Punt . "¿Resulta tan insensat -ha començat Gifreu- que el govern de Catalunya promogui i reguli

les dues llengües oficials mirant de garantir-ne l'ús del 50% per a cada una? ¿No és aquest el desideràtum de tots els defensors del bilingüisme ben entès?".L'autor de l'article ha dit que sembla, "a jutjar pels arguments de la santa aliança formada contra el projecte de llei del cinema català, que la indústria i el negoci" del cinema es regeixen "per una altra mena de normes i d'estat de dret", perquè aquesta llei "s'ha demorat trenta anys": "Devem a la gosadia del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i del mateix president Montilla, no ho oblidem, un horitzó de normalització [...] que en l'actualitat manté un indigne 3%. El gran èxit d'aquestes festes, l'esplèndid Avatar de James Cameron, no aconseguia ni una sola pantalla en català a tot Catalunya!".

Josep Gifreu ha afirmat que durant aquest temps de demora "les distribuïdores s'han burlat dels intents de la Generalitat de millorar -fins i tot, pagant-los els doblatges- la presència del català al cinema". "Se'n riuen -ha continuat- dels drets lingüístics dels catalanoparlants. [...] Aprovat ara el projecte de llei, l'armada reprenia les maniobres de dissuasió [...] i buscava les complicitats del nacionalisme espanyol, de dretes i d'esquerres". L'autor de l'article ha recordat els titulars de la premsa espanyola quan es va aprovar l'avantprojecte de la llei del cinema ("El Mundo marcava el pas amb el seu titular: Aprobada la ley contra el cine'. I La Razón s'encarregava de destacar que la llei arrincona el castellano en el cine. El País posava l'èmfasi en el caràcter polèmic de la llei") i ha conclòs que contra aquest "cúmul de fal·làcies de l'aliança entre mercaders de Hollywood i propagandistes de la bondat de la llengua de doblatge obligatòria des de Franco" ens queda la "confiança en una majoria, la del nostre Parlament".