Barcelona · L'exdirector d'Egunkaria i director de Berria, Martxelo Otamendi, explica, a una entrevista a la revista Esquerra Nacional, el procés judicial contra Egunkaria. Otamendi recorda que "el 2003 van clausurar Egunkaria, ens acusen de formar part de banda armada i de rebre finançament d'ETA. Em van detenir amb altres nou companys, em van incomunicar i em van torturar". Ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional no manté l'acusació: "Només hi ha acusació popular, ni acusació particular ni de la Fiscalia. L'exerceixen l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i Dignidad y Justicia".

Li sorprèn que "amb acusacions tan greus i després d'haver tancat Egunkaria, la Fiscalia no mantingui cap mena d'acusació", i qualifica el procés judicial de "sui generis", una mena de Guadiana, ja que "no és normal, en lloc del món, un judici intermitent". Creu que l'Audiència Nacional no sap què fer amb ells, i que "és un embolic que ha arribat a la sala, producte d'un muntatge de la Guàrdia Civil, que va comprar el jutge Del Olmo". Segons el periodista, "el millor de tot és que l'acusació popular és un instrument que introdueix l'esquerra a Espanya, però que utilitza l'extrema dreta instant processos que alguns jutges converteixen en judicis. La teoria és sempre la mateixa: tot és ETA. En el nostre cas, però, la Fiscalia no està entrant en el joc i s'ha inhibit, ni tan sols pregunta".

Otamendi recorda que "el jutge de l'Audiència Nacional Del Olmo es va quedar impassible quan li narrava les tortures, era com estar parlant amb una paret, ni parpellejava". El periodista agraeix el suport que ha rebut a Catalunya i lloa la feina dels treballadors d'Egunkaria: "Amb les instal·lacions precintades per la Guàrdia Civil, i tots els directius detinguts, els treballadors van fer una assemblea, es van dividir en dues comissions: una d'agitació i propaganda; i l'altra, per editar un diari aquell mateix dia que va ser batejat com Egunero, un diari molt de combat". Va ser un diari pont que es va editar durant quatre mesos fins que va néixer Berria, gràcies a 24.000 accionistes, 500 d'ells catalans.

D'altra banda, Otamendi apunta l'abisme que segons ell separa el mateix PSE de Patxi López i el PSC de José Montilla: "Els socialistes del meu poble no saben ni dir adéu en euskera, quan els treus la samarreta sota hi duen la de la selecció espanyola. Els socialistes catalans parlen català amb normalitat, donen suport a la immersió lingüística; i ara voten la Llei del cinema o la de consultes, això és impensable al País Basc amb el PSE". Otamendi creu que "només cal llegir la premsa de Madrid: adoren Patxi López i en canvi tracten Montilla de nacionalista furibund".