Barcelona · El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha denunciat els obstacles que l'aprovació de la llei de Vegueries ha trobat durant anys a un article titulat "Territori i credibilitat política" publicat a La Vanguardia, i ha afirmat que "sembla que a alguns els convingui que Catalunya no sigui creïble com a país". Cardús ha destacat la importància d'una bona organització territorial de Catalunya: "Juntament amb la Llei Electoral la qüestió de més transcendència per l'autogovern de Catalunya [...] és la de l'organització territorial". Cardús ha dit que cap partit polític pot presumir de "tenir les mans netes" en els consecutius fracassos d'assolir aquest objectiu: "Els Governs de CiU no van poder resoldre la qüestió, i el PSC no tan sols no va ajudar, sinó que va contribuir a encallar qualsevol proposta. I sis anys de tripartit tampoc han donat cap resultat".

L'autor de l'article ha explicat que la principal raó d'aquesta demora són els "càlculs partidistes de repartiment de poders i contrapoders" que s'han "imposat per sobre de la necessitat de racionalitzar territorialment l'administració pública catalana i de buscar la seva màxima eficiència". Cardús s'ha lamentat que qualsevol transformació del territori que es vulgui aplicar a Catalunya "només pot resoldre's amb un decret llei aprovat per les Corts Generals espanyoles incús havent aprovat ja el nou model de les vegueries" i ha dit que "en realitat" el projecte de llei d'Organització Veguerial de Catalunya aprovat pel Conseller Ausàs "no té cap possibilitat de desenvolupar-se sense aquest acord previ a les Corts espanyoles".

Amb tot, el sociòleg ha dit que és "fàcil" imaginar-se que no serà "gens fàcil" que els surtin els números i que els acords polítics per la nova distribució veguerial "es produeixin". Salvador Cardús també ha volgut remarcar com la Diputació de Barcelona no fa, aparentment, cap esforç pel canvi d'organització territorial: "Si s'entra a la pàgina web de la Diputació de Barcelona, l'actual president saluda amb la següent frase: La Diputació de Barcelona ha estat, és i té la voluntat de seguir sent una referència de municipalisme a Catalunya i Espanya. Una afirmació que pot qualificar-se d'antiestatutària [...]. La lleialtat a l'Estatut, certament, exigiria una altra salutació".

L'autor de l'article també ha esmentat que les conegudes disputes locals i les rivalitats territorials entre diferents províncies i capitals per la nova organització territorial "s'han utilitzat per ocultar les veritables raons de la resistència a un canvi que exigeix la llei" i ha dit que l'organització territorial hauria de centrar-se "menys en la seva dimensió partidista i més en les qüestions tècniques, en la necessària simplificació dels nivells administratius, en la possible reducció de funcionaris, en un millor equilibri territorial, etc".