Barcelona · "Tant de bo que el Tribunal Constitucional no aigualís el nostre Estatut!". Amb aquest lament comença Joan Rigol el seu article d'opinió de l'Avui, on hi deixa escrit el seu punt de vista sobre la resposta catalana al finançament de l'Estatut.

"Al meu entendre, la resposta catalana a la hipotètica sentència negativa ha de tenir les següents condicions: Cal que sigui una resposta de conseqüències polítiques de fons, [...] i cal que sigui unitària". La unitat a què es refereix Rigol és la següent: "Cal tenir present l'autoexclusió d'alguna força política. Però hi han de ser totes les forces polítiques catalanistes. Entenc com a tals les que prioritzen la defensa de les nostres necessitats com a societat i la nostra identitat com a poble".

L'expresident del Parlament també creu necessari que els continguts de l'acció política "siguin assumibles", i ha dit que "s'ha de fer l'esforç de promoure que la seva formulació sigui, en principi, possible d'ésser assumida per totes les opcions democràtiques presents al nostre Parlament; i per tant ha de ser basada en la defensa de l'Estatut". Rigol ha conclòs que tant sols l' "amplitud de mires" de tots els partits polítics pot "donar resposta a la dignitat de Catalunya".

"Crec que els nostres capdavanters polítics -continua Rigol- haurien de marcar una línia vermella en relació amb l'Estat, de tal manera que si aquest la traspassés comportés el fer-ne una oposició conjunta dels diputa". Un línia vermella on l'expresident del Parlament hi inclou la defensa del model català de llengua i cultura, la suficiència, ordinalitat i solidaritat del finançament del govern català i la defensa del nivell d'inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya.