Barcelona ·
El catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Gifreu, ha assenyalat que Catalunya "com a poble i com a subjecte polític està assumint el repte històric de l'autodeterminació" a un article publicat a El Punt. "La sentència del Tribunal Constitucional -ha explicat l'autor de l'article- contra l'Estatut, l'actitud del govern de Zapatero i dels dos grans partits espanyols i el procés de recepció i de rebuig de la sentència pels catalans, que culminà amb la gran manifestació nacional del 10-J, aplanen el camí cap a l'inevitable procés constituent de Catalunya".
Josep Gifreu ha volgut atorgar tres mèrits al tripartit pel que fa a la responsabilitat sobre el "procés de maduració" cap a l'autodeterminació de Catalunya: "Són tres els mèrits principals: la inclusió en el govern de la nació d'un partit declaradament independentista, amb la consegüent normalització del discurs independentista en l'esfera pública (catalana, espanyola i europea); la progressió en la definició d'un espai polític català, amb una agenda política cada cop més pròpia, gràcies tant al Parlament (aprovació de l'Estatut del 30 de setembre de 2006) com a les mobilitzacions civils (especialment les consultes per la independència), i una progressiva implicació dels sectors procedents de la immigració (vella i nova) en el projecte catalanista d'emancipació nacional".
A partir de la sentència del TC, però, el catedràtic ha advertit que cal "preparar una campanya electoral sense xarxes de seguretat" perquè la situació catalana es troba com "a finals dels 70" perquè "tornem a estar en fase constituent": "L'etapa de l'autonomisme feliç s'ha liquidat. Què s'ha de fer ara? No hi ha projecte polític majoritari a la vista ni lideratge clar. El mapa polític català pot canviar substancialment. Els vells partits i els nous hauran de repensar gairebé de zero quin projecte de país defensen davant l'electorat". L'autor de l'article ha sentenciat que "la clau de volta" serà la "redefinició de les relacions de Catalunya amb l'Estat" i que els partit polítics tenen, en aquest sentit, "tres opcions: o acatament de l'estatut censurat, o proposta de pacte federal, o ruptura i estratègia pròpia cap a la independència".
Finalment, Gifreu ha corroborat que aquesta campanya electoral que s'apropa serà "dramàtica i decisiva": "Les incògnites desborden les previsions. Les enquestes pronostiquen un desgast important del PSC i ERC: però fins on? Com gestionarà CiU una candidatura previsiblement a l'alça? De qui prendrà els vots la candidatura Reagrupament-Laporta? Hi ha enquestes que detecten el creixement continu de l'opció independentista: com es repartirà aquest vot?". "La nova majoria haurà de gestionar la segona transició, i per això seria desitjable assegurar des de la campanya acords sòlids d'actuació conjunta almenys entre els partits de l'eix sobiranista" ha indicat Gifreu.