El periodista Manuel Cuyàs felicita irònicament a ICV. "Molt bé, ICV, amb Joan Saura i Joan Herrera al capdavant, estava a punt de caure en una trampa que ells mateixos s'havien parat i a última hora la catàstrofe ha estat evitada", diu Cuyàs i continua: "ICV volia que el president del govern, Rodríguez Zapatero, comparegués al Congrés perquè expliqués les mentides que ha dit fins ara sobre l'Estatut i el finançament i exposés quines dirà d'ara endavant. La compareixença només es podia produir si ICV recaptava el vot d'altres forces polítiques, i aquí va sortir tot xiroi el PP oferint el seu als ecosocialistes, quina paraula, senyor! Peix al cove, va pensar ICV sense adonar-se que el PP hauria aprofitat la compareixença no per defensar l'Estatut i el finançament sinó tot al contrari".
"Sort", diu Cuyàs sense perdre l'humor, "que María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta de Zapatero, va cridar Joan Saura a un hotel de Vilanova i la Geltrú i el conseller del govern de Montilla va poder obrir els ulls a la realitat del maligne PP". "En aquest país", afegeix l'articulista, "les grans decisions es prenen als hotels i sempre hi ha el finançament pel mig".

Malgrat tot, Cuyàs destaca que "per evitar el ridícul d'haver afavorit que el PP entonés un do de pit anticatalà davant de Zapatero, ICV n'ha comès un altre: haver de sortir de l'hotel amb el lliri entre cames i donant tres mesos de confiança al Zapatero que abans d'entrar a l'hotel no mereixia gens de confiança".

Finalment, és pregunta el periodista "En Saura alguna cosa deu haver demanat a canvi del canvi. Els papers galdosos, la supeditació al govern de Madrid que la vicepresidenta representa i que l'Estatut també representa -representa- que hauria d'evitar, no poden sortir gratis".

I acaba més cínic i punxant que mai: "Deu haver demanat que la vicepresidenta pagui el cafè de la trobada. La sort que tenim és que ICV va amb el lliri a la mà. Pensaríem més malament d'altres partits menys seràfics i ciclistes".