Barcelona ·
El sociòleg i escriptor, Salvador Cardús, creu que, darrerament, "la política catalana és com un gos que s'empaita la cua i que, si pot, se la mossega". s a dir, que "està atrapada en un cercle viciós, del qual no tan sols no sap sortir, sinó que, a més, hi pren mal". Això és el que fan pensar casos com els del conseller Joan Saura que, "com un passerell, primer es deixa enganyar per una falsa promesa sobre la data per al finançament i després quan es queda en evidència, se'n vol revenjar amb el gest inútil de no votar els pressupostos de l'Estat al Senat". "Per què Saura es va empaitar i mossegar la pròpia cua en lloc de queixalar la de la vicepresidenta Fernández de la Vega?", es pregunta Cardús en un article a l'Avui.
També és el cas de Duran i Lleida que "guiat i confós per un excés d'astúcia, ha acceptat l'envit del PSC en forma de llagoteria cap a ell i de menyspreu cap al líder de la coalició, Artur Mas. Per posar UDC al mapa, per augmentar-ne la cotització [...] realment calia mossegar-se la cua?", es pregunta el sociòleg. A més, creu que "Mas pica l'ham de PSC, i facilita que es posi en evidència la feblesa del seu lideratge a la pròpia coalició". Segons Cardús, aquesta lògica del cercle viciós es va reproduint a tots els nivells del debat polític, ja que el cas The Economist' "ens ha abocat a un pim-pam-pum interior en el qual hem acabat rebent nosaltres mateixos: garrotada al govern per no haver atès el periodista amb intel·ligència, garrotada als que troben que cal respectar la feina del corresponsal, garrotada als que s'han sentit exageradament ofesos per The Economist però callen davant de tota la cartellera mediàtica madrilenya que cada dia programa la mateixa cantarella, i garrotada per l'equivocada reacció del delegat del govern. [...] Tot, garrotades plenes de raó. Però totes sobre les nostres pròpies costelles".
