Barcelona · Dibuix de Cristina Losantos ·
El sociòleg i periodista Salvador Cardús ha analitzat la "incapacitat" que actualment "mostra la política" espanyola a l'hora de fer front als problemes que pateix Catalunya a un article a l'Avui titulat "Amenaces i poprtunitats". "El darrer debat a les Corts ha estat una veritable prova de fins a quin punt els interessos de partit poden quedar per sobre dels interessos generals" ha indicat l'autor de l'article, que ha acusat Govern i oposició espanyols de no estar "a l'altura de les circumstàncies per poder aconseguir el gran pacte d'Estat, el Pacte de la Moncloa 2.0".
"Fins i tot -ha continuat Cardús- van tenir el coratge de posar-se d'acord per governar el País Basc per fer fora del govern el PNB, just en les eleccions que Juan José Ibarretxe havia obtingut un dels millors resultats electorals de la història". Cardús ha denunciat que "PSOE i PP [...] només identifiquen l'interès general amb el combat d'identitats i la unitat d'Espanya" i que en canvi, "quan el que hi ha en joc és el benestar de la gent, els llocs de treball, l'arrencada econòmica, en definitiva, allò que importa la gent, llavors fan prevaler l'interès de partit".
L'autor de l'article ha dit que "tal com estan les coses", en un context "d'irresponsabilitat d'Estat, per dir-ho d'alguna manera [...] l'interès d'Espanya ens arrossega a tots, i en aquest sentit, un paper com el de Duran i Lleida (que ha fet una "crida sensata a la veritable defensa de l'interès general" advertint que no és el moment de pensar en les properes eleccions, sinó en les properes generacions) a manca d'un altre horitzó immediat, és el que també més identifica l'interès de Catalunya".
Amb aquestes circumstàncies polítiques, Salvador Cardús ha afirmat que "a Espanya [els catalans] ja sabem de quin mal hem de morir" però amb el govern d'una Catalunya independent, molts catalans mostren una "desconfiança endèmica" que "no és altra cosa que una manera de justificar la seva manca de coratge nacional i d'ambició patriòtica": "Ja ho sabem que la independència no és xauxa i que no cura de la possibilitat d'un mal govern. Però també penso que algunes de les febleses actuals dels nostres governs no són tant resultat de la seva incompetència sinó d'un marc que estructuralment els debilita, que no els permet prendre grans decisions, que estan subjectes a gestionar les decisions -ara mateix, erràtiques- que es prenen des del govern central".
L'autor de l'article, finalment, conclou que amb una Catalunya independent "no tan sols hi hauria la possibilitat d'un govern excel·lent [...] sinó que sobretot em fa imaginar l'existència d'un gran consell, a l'estil finlandès, que des de la societat civil més compromesa i avançada contribuís a definir les grans prioritats de país". "En sabríem, de governar-nos, doncs? -ha preguntat Cardús-. La pregunta és relativament fàcil de respondre: si la política fos capaç de captar els millors que ara mateix ja tenim al país, sí".