Barcelona · El periodista valencià Vicent Partal ha denunciat la hipocresia de les classes dirigents i de la premsa espanyola i catalana per la mort de l'exfalangista Samaranch a l'editorial publicada a Vilaweb.

Partal adverteix que l'oblit selectiu que se n'ha fet de la figura de Samaranch en relació al seu passat franquista "no és innocent i té conseqüències": "D'una banda, deixa sense legitimitat l'oportunista campanya pro-Garzón (o és que direm ara que hi ha falangistes bons i falangistes dolents?). D'una altra, ens recorda que l'èxit i el poder poden fer bo qui siga i que hi ha moments que tot sembla que tinga un preu".

El periodista afirma que aquesta darrera conseqüència "és la pitjor" perquè "ens posa de cara a la pura realitat": "Som un país, encara, impotent a l'hora de superar el franquisme, incapaç." Partal ha denunciat la "ridícula" incomoditat de l'acte d'ahir i ha culpat la classe política d'aquest país la qual "prové de la renúncia o de la incapacitat de derrotar [el franquisme]" i també de "l'acomodació a unes regles de joc marcades i amb trampa que trenta-cinc anys després encara prevalen".

L'autor de l'editorial Samaranch és la prova ha indicat que, durant el dia d'ahir, llegir la premsa internacional i comparar-la amb la catalana i l'espanyola "ens tornava als vells temps que tant enyorava Samaranch" perquè "on ací tot eren panegírics, allà hi trobàvem informació". Partal ha dit que la premsa internacional "no amagava la seua importància [de Samaranch] en el moviment olímpic" però tampoc "no estalviava crítiques, dures, pel seu passat feixista, per la corrupció en què va colgar el Comitè Olímpic durant el seu mandat, per la seua permissivitat amb el dopatge o per l'extravagància i l'autoritarisme que manifestava".

Així doncs, Vicent Partal ha afirmat amb indignació que aquest succés és "inaudit", que "el país oficial es va lliurar ahir a la cerimònia de glorificar Samarach [...] tancant files i amagant la veritat", i ha denunciat que la premsa amagava "tant com podia el seu passat franquista. Com si no hagués existit. Com si s'hagués oblidat aquell crit de Samaranch fot al camp! entonat pels demòcrates de tots els colors. [...] Com si no haguessen existit els seus negocis estranys. Com si no hagués vestit mai l'uniforme del Movimiento".