Barcelona · El Catedràtic d'Universitat Josep Gifreu ha fet balanç de les darreres eleccions europees a un article a El Punt i les ha qualificat de "suspens rotund": "¿O no és un suspens rotund l'abstenció de dues terceres parts i, a més, el vot en blanc del 3 per cent?".

Gifreu ha dit que "val la pena de preguntar-se quina autocrítica han fets els alts responsables de l'examen general fallit i quina rendició de comptes estan facilitant als perplexos catalans", i s'ha preguntat que s'hauria de fer per combatre la "desafecció", la "inhibició", "l'euroescepticisme i l'abstencionisme pertinaç".

"En pocs dies -ha continuat el catedràtic- polítics i mitjans han tancat l'agenda del fracàs europeu, i apa, a preparar noves campanyes. I noves llistes. Tancades, naturalment". Però s'ha mostrat també optimista de cara al futur: "Confio que alguna de les ja nombroses fundacions de caràcter polític es digni dedicar esforços i recursos a explicar les autèntiques raons del fracàs actual de la democràcia a Catalunya".

Josep Gifreu ha afirmat que ara "tot són arguments de pes" però ha dit que aquests són "insuficients per explicar el diferencial de desafecció de Catalunya -al voltant de deu punts!-". Al mode de veure de Gifreu, hi ha dues raons "fonamentals, mútuament imbricades, que ajuden a entendre el comportament electoral de Catalunya el 7-J". La primera causa és, segons Gifreu, "la imposició (espanyola) de la circumscripció única per a tot l'estat i dels efectes perversos sobre llistes i coalicions".

"De fet -ha argumentat el Catedràtic- les eleccions del 7-J han estat les més espanyolitzades dels últims temps, amb un grau de polarització PSOE-PP sense precedents, des de les banderoles al carrer fins als TN de TV3. Són les úniques en què totes les Espanyes conformen una sola província a benefici dels dos grans partits (espanyols). Europa, doncs, ajuda eficaçment el bipartidisme espanyol. I la classe política catalana no sembla voler plantar cara a aquesta perversió".

La segona causa "derivada de l'anterior" segons l'autor de l'article, és "la consciència creixent entre els catalans del dèficit estructural de representació de Catalunya en el Parlament Europeu". "Sabem que Catalunya -ha continuat Gifreu- com a tal no hi té veu: els diputats catalans -ara set- formen part de llistes espanyoles.(...) La conclusió és diàfana: la UE ens ensenya que la millor via i garantia de representació dels interessos catalans a Europa és l'estat propi".