Barcelona · Aquest és el titular de l'article del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que publica l'Avui i El Punt, en el que dibuixa el que, segons ell, ha de ser el full de ruta' de Catalunya per ser un estat propi. Segons Carod-Rovira, la manifestació del 10-J, la voluntat de sobirania i l'estat d'ànim efervescent de la societat catalana pot donar a entendre que "l'accés a l'estatalitat serà cosa de dies", però adverteix que "si no volem dur el país a una nova frustració col·lectiva, hem de pensar en el procediment, el ritme i les dificultats". Creu que seria convenient tenir, ja ara, "especialistes treballant discretament en cada àmbit perquè tot estigui previst per al moment de veritat". Carod-Rovira exposa un full de ruta' de deu punts, que són els següents.

En primer lloc, assegura que "Catalunya només arribarà a la independència si ho vol la majoria, democràticament i pacíficament. Creure en el poble català com a font bàsica de legitimitat democràtica vol dir acceptar la seva voluntat i la nova legalitat que se'n desprendrà. La discrepància institucional amb la legalitat d'Espanya obligarà a negociar els termes i ritme de la secessió, amb supervisió internacional en cas de desacord". En segon lloc, "l'objectiu de la independència no ha de ser contra Espanya, sinó atractiu per a aquells que se senten també espanyols i hi tenen vincles familiars, d'origen, econòmics o culturals. Tot allò que ens allunya de la majoria ens allunya de la sobirania".

En tercer lloc, "la independència no ha d'espantar sinó interessar, per motius democràtics, de benestar material i culturals". En quart lloc, "la creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment, ha d'anar precedida d'una xarxa de complicitats treballada al llarg d'anys, amb una política exterior i de cooperació adient: comunitats catalanes, catalans influents a l'exterior, diplomàcia pública, amics de Catalunya, món de la cultura i dels drets humans i estats sobirans interessats, per motius ben diversos, en l'aparició d'un nou estat democràtic al Mediterrani. No ens reconeixeran mai com a nou estat si abans no ens coneixen com a vell país. Ens cal, doncs, simpatia, interès i prestigi a l'exterior".

En cinquè lloc, "cal actuar amb decisió el primer moment", que "no vol dir amb precipitació. La incorporació als organismes internacionals (ONU, OCDE, etc.), així com a la UE, amb la lògica alteració de fronteres, requerirà una estratègia de complicitat exterior. Que el nou estat accepti el gruix dels compromisos legals signats per Espanya generarà confiança i estabilitat en l'opinió internacional". En sisè lloc, "la Generalitat, les seves institucions i competències són l'embrió de l'estat futur. No podem menysprear-ho. Sobre aquesta legalitat, identificat el nom del territori i dels seus ciutadans, es construirà el nou estat, que haurà de regir-se pel corpus legislatiu català vigent fins aquell moment, mentre no s'aprovi la Constitució catalana".

En setè lloc, "el reconeixement internacional serà més fàcil si hi ha garanties jurídiques i polítiques de protecció i reconeixement dels drets de les minories. El naixement d'una nacionalitat catalana jurídica, d'una ciutadania estatal nova, haurà de garantir l'absència de qualsevol dèficit democràtic, pel que fa a drets i llibertats, inclòs l'apartat lingüístic". En vuitè lloc, "la separació legal entre Catalunya i Espanya haurà de comportar, com en tota separació, un repartiment de béns, actius, propietats, patrimoni i tresor acumulats al llarg del temps". En novè lloc, "caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, etc.". I finalment, "serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics".