Barcelona · El notari Juan José López Burniol assegura que el debat Espanya-Catalunya és trampós per ambdues parts, ja que, per una banda, els espanyols no han assumit que l'Estat de les autonomies és l'embrió d'un Estat federal que caldria consolidar i, d'altra banda, bona part dels nacionalistes catalans, sota la seva secular ambició

de refer l'Estat, en realitat tenen una clara aspiració a la independència. L'autor, que reprodueix en un article a l'Avui les reflexions d'un amic seu sobre el "tema català", subratlla que hi ha un recíproc i greu error d'arrel, ja que "molts espanyols no accepten que Catalunya sigui una nació, és a dir, una comunitat amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i voluntat de projectar-la al futur en forma d'autogovern". I, a la recíproca, "molts catalans neguen Espanya com a nació, reduint-la a la condició jurídica d'Estat -Estat espanyol-, quan el cert és que -com tu dius- és una nación de tomo y lomo, con una mala salud de hierro".

D'això se'n desprèn que "el conflicte històric entre Espanya i Catalunya és la topada frontal de dues nacions: una que no ha tingut força per absorbir l'altra, i l'altra que no ha tingut força per deslligar-se de l'una". L'autor assegura que si els espanyols tinguessin coratge, "desenvoluparien l'Estat autonòmic en sentit federal (Senat, organismes de col·laboració verticals i horitzontals, i concreció de les competències federals a executar per l'administració central), deixant la porta oberta per que la comunitat autònoma que vulgui pugui marxar". I, si els catalans tinguessin coratge, "haurien de concretar què és el que volen i posar els mitjans per assolir-ho, sense renunciar a res amb el pretext que Madrid no ho permetrà. Mai més tornarà a pujar per les Rambles una bandera de la Legión amb la cabra al davant".

D'altra banda, creu que no hi ha federalistes ni a Espanya ni a Catalunya: "s freqüent sentir a Catalunya que resulta impossible la consolidació d'un Estat federal per la manca de federalistes espanyols. Ho admeto, si bé hi afegeixo que tampoc n'hi han gaires a Catalunya. Així que rasques una mica, et trobes que el que pretenen la majoria dels anomenats federalistes catalans és una mena de relació bilateral Catalunya-Espanya, sota la qual s'amaga una implícita aspiració confederal".

La prova d'això la tenim en el fet que "al gran partit frontissa català -el PSC- es postuli per un distingit sector dels seus membres i miembras un grup parlamentari propi a Madrid, amb oblit que l'Estat federal és una varietat de l'Estat unitari, raó per la qual no és viable un Estat federal sense partits d'àmbit federal, com -per exemple- els d'Estats Units". En realitat, "el que això significa és la no acceptació que existeixin, en certes matèries, uns interessos generals espanyols per sobre dels catalans".