?La principal funció dels partits polítics és avui identificar els interessos prioritaris entre els electors que els resulten ideològicament afins?. Així comença Albert Sáez un article publicat a l'Avui, Les prioritats, en què analitza la política antiterrorista del Govern espanyol: ?La combinació entre els interessos i la ideologia és es ?La principal funció dels partits polítics és avui identificar els interessos prioritaris entre els electors que els resulten ideològicament afins?. Així comença Albert Sáez un article publicat a l'Avui, Les prioritats, en què analitza la política antiterrorista del Govern espanyol: ?La combinació entre els interessos i la ideologia és especialment important en la definició de les prioritats de govern. El debat de política general celebrat a Madrid ha significat un punt d'inflexió en les prioritats de l'equip de Zapatero. El trencament del Pacte Antiterrorista era l'últim pas que quedava en la desconstrucció de la política d'Aznar que ha marcat el primer any de govern: retirada de les tropes d'Iraq, reintegració en l'eix francoalemany, redreçament de les lleis educatives, despenalització de la investigació amb embrions, recuperació del diàleg amb les comunitats autònomes, etc. La manera com Zapatero ha sortit d'un pacte que ell va impulsar ha estat certament temerària. Fins i tot als que sempre hem defensat la via política com a tan necessària com la policial per acabar amb ETA, ens ha sobtat que un presumpte procés de pau a Euskadi comenci amb una solemne declaració del Congrés de Diputats. s inèdit en aquesta mena de solucions i només es pot entendre des de dos prejudicis clarament contradictoris: o aquest no és el primer pas sinó el penúltim en una presumpta negociació o estem davant d'una altra declaració de bones intencions pensada per guanyar temps i suports però no pas per acabar amb el problema?. s evident que a partir d'ara aquesta qüestió farà que la resta de decisions polítiques quedin en un segon pla i, tot i que topi ideològicament amb una part important del PSOE, pot treure rendibilitat en contraposició a l'aznarisme. El que queda clar, en tot cas, és que tant ERC com ICV s'hauran de situar dins aquest nou context de la política espanyola: ?els dirigents d'ERC poden al·legar que van presentar-se a les eleccions legislatives amb la bandera del diàleg amb ETA com a prioritat després de publicar-se l'entrevista de Carod amb ETA a Perpinyà, però també s'han de pensar si és l'única o fins i tot la més important pels seus electors. La hipòtesi de donar estabilitat a Zapatero, una prioritat que no comparteixen alguns líders del PSOE, perquè si acaba amb ETA el debat territorial serà més serè obliga a plantejar-se la contrària: un fracàs a Euskadi pot precipitar el final de les reformes. Mentre comproven com avança aquest procés convindria no cremar massa naus de la paciència espanyolista abans de la batalla final de l'Estatut i del finançament i exigir als socialistes la mateixa fidelitat en les seves relacions amb el PP que el PSC reclama a ERC en les seves relacions amb CiU. Perquè dubto molt que els electors tornin a votar ERC perquè el Congrés certifiqui que a la Veneçuela de Chaves hi ha llibertat de premsa, perquè Espanya deixi de cooperar amb Israel o perquè es reconegui públicament que Franco va col·laborar amb els nazis. Molta ideologia però pocs interessos reals dels catalans en joc?.
