Barcelona · Jordi Muñoz, politicòleg, ha explicat de manera extensa l'evolució de l'"espai sociopolític en expansió" referent a l'independentisme latent a Catalunya. A un article publicat al diari Gara, Muñoz ha dit que "l'independentisme mai no havia tingut tanta penetració social" al nostre país: "Les enquestes, sistemàticament, situen per primera vegada el recolzament a la independència de Catalunya en una hipotètica consulta popular en uns nivells que igualen o superen l'unionisme".

Muñoz ha explicat que aquest fenomen és degut, a dia d'avui, a "la frustració que ha suposat en determinats sectors el bloqueig de la via estatutària" i ha sentenciat que el constant creixement del sentiment secessionista català es deu a "dos moviment ideològics": "Per una banda la radicalització de sectors de la dreta nacionalista tradicionalment vinculats a Convergència i Unió. I per altra banda, l'evolució de sectors federalistes de l'esquerra cap a postures sobiranistes".

L'autor de l'article La paradoxa catalana, però, ha posat en evidència la incongruència d'una ímfima traducció d'aquest fenòmen polític i social a les urnes: "Tot i això, [...] encara que es compti amb uns nivells inèdits de recolzament [a l'independentisme] en la opinió pública, l'independentisme pot veure la seva presència parlamentària severament minvada" degut al "desgast" d'ERC i a l'eclosió de Reagrupament i Solidaritat Catalana.

"s possible -ha conclòs Jordi Muñoz- que després d'aquestes eleccions un independentisme més viu i extens que mai compti amb una translació electoral dèbil. El desgast del Govern juntament amb la tradicional tendència de l'independentisme a l'escissió poden afavorir la configuració d'un Paralement menys independentista en un moment en el què s'hauria d'esperar tot el contrari".