Barcelona ·
Aquest és el parer de la segona autoritat del país respecte a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que ha estat recollida en una entrevista al diari Avui. I si aquesta resposta acaba essent una manifestació com la que planteja Òmnium Cultural, el President del Parlament s'hi mostra favorable i afirma "que qualsevol resposta a una hipotètica sentència negativa del TC havia de sortir de les institucions i dels partits, però també del poble. La ciutadania ha d'exercir aquesta capacitat d'influència i tant de bo s'hi sumi molta gent".
No obstant, treu importància al fet d'assistir-hi o no, "com a ciutadà tinc totes les simpaties cap al que planteja Òmnium, però com a president ho decidiré en el moment adequat".
D'altra banda, alerta respecte a una sentència negativa del Tribunal Constitucional, "el poble de Catalunya ha parlat en referèndum i que el TC pugui plantejar una reinterpretació de l'Estatut crea un gravíssim conflicte. Un conflicte que pot acabar amb una crisi d'Estat molt important. No veure això i no entendre les conseqüències que se'n poden desprendre és dramàtic per a Catalunya però sobretot per a Espanya" i qualifica l'Estatut com "la nostra Constitució i ens pot agradar més o menys -jo no la vaig votar-, però en el moment en què és una llei democràticament aprovada i ratificada en referèndum pel poble de Catalunya, l'haig de defensar fins al final" i afirma que "és lògic que la principal autoritat del país respongui. El president de la Generalitat ha de liderar la defensa de l'Estatut, només faltaria! Quin país tindríem si no fos així?"
Pel que fa al pla B en cas de retallada de l'Estatut, el M. H. Sr. Ernest Benach ?desmenteix les afirmacions que el govern no se l'hagi plantejat: "Qui ho diu això? s clar que el govern n'ha parlat, és clar que ha estudiat tots els escenaris possibles i és clar que no es quedarà de braços plegats. Però els plans B no s'expliquen". Demana prudència, tot i que adverteix que cal treballar "en diverses hipòtesis sobre el que pot passar perquè quan passi actuem en conseqüència".
Preguntat per la manifestació preventiva defensada pel vicepresident Carod-Rovira, el President del Parlament pensa que "no podem estar de manera permanent fixant-nos en si algú ha contradit a un altre i aquest altre l'ha desautoritzat. M'és igual, el país està per damunt de tot això i no té cap importància el debat creuat. Anem al fons de la qüestió, que no és cap altre que un tribunal deslegitimitat ens pot tocar l'Estatut. Imaginem-nos que un tribunal europeu decideix tocar una coma de la Constitució espanyola. Quina reacció tindria el govern espanyol? Zapatero i Rajoy es posarien d'acord en dos minuts. Això és el que reclamo".
En relació a l'opinió de dirigents del PSC sobre la impossibilitat de discutir la sentència del TC, la segona autoritat del país expressa que "l'ordenament jurídic d'aquest país diu això, el que passa és que és un error gravíssim. Si la sentència del TC s'hagués fet abans del referèndum, el poble de Catalunya hauria pogut parlar en condicions. Quan el poble parla sense conèixer la sentència, s'està fent trampa. Fa anys que dic que si es retalla l'Estatut hi haurà una crisi d'Estat molt important perquè es trencarà la norma fonamental del pacte entre Catalunya i Espanya i això tindrà conseqüències. No sé quines".
Finalment, conclou que "la batalla serà molt més llarga i només es guanyarà si coordinem bé la manifestació i la resposta jurídica del govern i del Parlament". I adverteix també que "davant d'una sentència injusta, el país haurà de donar la cara. Si no som capaços de fer-ho, serà la derrota. La derrota no ens la infligirà l'adversari, sinó nosaltres mateixos".
