Barcelona ·

Aquesta és l'afirmació que ha fet l'historiador Joan B. Culla en un article d'opinió al diari El País, on sota el títol de "El previsible i el sorprenent" analitza el plàcid congrés que Unió Democràtica va viure el passat cap de setmana. B. Culla assegura que ambdós objectius -generar titulars i diferenciar-se de la formació de Mas i la seva 'casa gran'- són "absolutament legítims, sempre que no indueixin a confondre la política virtual amb la política real".

L'historiador explica que creu que els missatges de Duran Lleida estan fets de cara a la galeria, ja que la seves grans declaracions afirmant que hauria desitjat la sociovergència el novembre del 2006 i que treballarà per aconseguir-la la següent legislatura, així com que mostressin "l'interès del partit per entrar al Govern Central" són irrealitzables en l'actual context.

"Naturalment, el senyor Duran sap molt bé que l'actual escenari polític espanyol posa obstacles insalvables a la presència de CiU al consell de ministres. També sap -continua- que el PSC no té cap interès en la sociovergència" i que "mentre l'aritmètica ho permeti", apostarà pel tripartit d'esquerres, "sobretot si cada cop li són més dòcils". Així doncs, conclou B. Culla, si el líder conservador ha fet aquestes proclames durant el congrés, és per "generar titulars mediàtics, i diferenciar-se el màxim possible de Convergència, d'Artur Mas i de la Casa Gran".

L'autor de l'article explica perquè la situació actual no és favorable a les suposades intencions de Duran. "La insistent apologia de la sociovergència que el propi Duran Lleida va formular" és un missatge sorprenent. "Formulada de cara al passat" -afegeix el cronista- quan el novembre del 2006 CiU i PSC no van arribar, "ni tan sols van temptejar, un pacte de govern, la tesi de Duran sembla un estèril exercici de nostàlgia pel que hauria pogut ser i no va ser, però el d'Alcampell no és un polític romàntic i victimista". "Formulada amb vistes al futur -continua- l'aposta per la sociovergència" té un "defecte letal: fingeix ignorar" que el PSC "no està en absolut per la feina".

Tenint en compte la situació del tripartit actual, en què José Montilla ha aconseguit, segons B. Culla, canviar la dinàmica de dependència que tenia el PSC sobre els seus socis menors al govern de Maragall, "quin interès podria tenir el PSC en desfer-se d'uns socis menors ja amansats per pactar amb CiU, en el millor dels casos de forma paritària?", es pregunta l'historiador. B. Culla també ha recordat que el passat dilluns, el mateix Miquel Iceta va reiterar que un pacte CiU-PSC no era el seu model de govern, i "que no veia cap raó per no seguir amb el tripartit la pròxima legislatura".