Barcelona · La visió del catalanisme polític de Vidal Vidal ha quedat definida al seu article a la revista Presència: "De moment, l'exconseller de Governació de Maragall [...] s'ha esforçat a dinamitar ERC, amb la complicitat incondicional del grupo Godó que [...] ha acabat fent poc o molt forat. Carretero és Déu i Barbeta el seu profeta [...].

Amb la col·laboració interessada de Salvador Cot que l'ajudava a fer la pinça des d'un diari Avui convertit en mur de les lamentacions d'independentistes desenganyats".

Però Vidal ha posat al punt de mira la opció política de Reagrupament.cat: "Carretero pretén dinamitar el mapa polític català. No crec que se'n surti, coneixent-lo una mica i coneixent sobretot els que el segueixen". Vidal ha afirmat que "el més segur" és que el Reagrupament.cat de Carretero "acabin socarrats i dividits" i ha afirmat que plataforma electoral "del tossut facultatiu" perjudicarà més convergència que no els republicans, "fins al punt que es pot donar la paradoxa que, restant més vots a Mas que no a Puigcercós, el tan patriota Carretero pot contribuir amb la seva jugada a revalidar la presidència de Montilla".

Tot i aquest atac a Reagrupament.cat, l'autor no ha volgut negar la presència de Carretero al mapa polític català: "Dit això, ningú no pot negar al senyor Carretero el seu dret a jugar fort. Un cop fora del seu antic partit. Jugar fort però net. Les cartes a la vista". Vidal ha subratllat també la necessitat de l'existència de la opció de Carretero: "Una opció independentista conservadora pot trobar el seu públic. Tot país normal o amb pretensions de normalitat ha de tenir dreta i esquerra. Negar aquesta distinció, com s'acostuma a fer des de la dreta, és negar la realitat".

Vidal ha continuat assenyalant que convergents i republicans "no es mouen en el mateix àmbit ideològic ni social" i ha criticat els "molts joves" de famílies benestants, dins la política catalana, "que miren per damunt de l'espatlla el seu rivals [...] com si només uns quants escollits tinguessin el dret natural a regentar el poder".

I aquestes afirmacions les ha il·lustrades amb un exemple: "Una frase en el llibre Democràcia a sang freda de David Madí, paradigma de pijonacionalista, resulta reveladora d'aquest classisme, quan afirma que les bases d'ERC se senten més properes al PSC «per extracció social i penúria intel·lectual». Ai, aquesta supèrbia de nen consentit de casa bona...".