Vicenç Villatoro creu que en la disputa permanent entre el catalanisme i el nacionalisme espanyol per un espai públic per a la llengua, pels calés i pel poder hi ha una novetat important, que "en aquesta disputa, el nacionalisme espanyol té afany de reconquesta, vol recuperar territoris perduts amb la Transició i el procés estatutari, i el catalanisme està a la defensiva, en posició de mantenir les posicions aconseguides i no recular". Aquest és, segons l'escriptor i periodista, "el guió d'aquesta tardor". Villatoro afirma, en un article a l'Avui, que "el nacionalisme espanyol se sent fort i creu que les circumstàncies li són favorables per reconquerir el terreny perdut. I deu tenir la sensació que, a l'altra banda, el catalanisme viu temps de perplexitat i de feblesa". "Al marge de la raó i de les raons, estem segurs que el seu diagnòstic és gaire equivocat?", es pregunta Villatoro. L'escriptor creu que al setembre tornarà la disputa: "Per la llengua, amb manifestos i tercera hora. Pels diners, amb el debat sobre el finançament. Pel poder, amb la resolució del Constitucional sobre l'Estatut. Estem doncs en el de sempre? Sí, però amb una novetat essencial. En aquesta disputa per la llengua, els calés i el poder, quan el nacionalisme espanyol se senti més o menys insegur, es planteja fins on pot cedir. En circumstàncies normals, es planteja on s'ha de plantar. Però quan se sent fort per alguna cosa -o quan creu que el seu adversari travessa un període de feblesa-, la seva preocupació és quina part del territori cedit pot recuperar". En definitiva, que "en la disputa per la llengua, els calés i el poder que lluirà esplendorosament aquest setembre el nacionalisme espanyol hi entra amb ànim de reconquesta. De recuperació d'espais perduts".
