Barcelona ·
"Enganxat al terreny" és el nom de l'article publicat per Joan Tapia a El Periódico, en el que exalça José Montilla arran de les declaracions que aquest va fer en una entrevista al mateix diari. Per Tapia, el president de la Generalitat "traspua sentit comú per tot arreu i coneixement a fons dels assumptes", i ho exemplifica amb la posició adoptada per Montilla en cinc assumptes: la visió del país, la crisi, el tracte amb multinacionals, l'obra de govern i la lleialtat institucional.
Tapia comença explicant que "als dos anys, el president va fer diumenge, en aquest diari, balanç i diagnòstic de situació", i no només referint-se "al jardí polític català (Estatut, finançament), sinó que el van fer parlar de la crisi econòmica mundial o l'ERO de Nissan". Tapia afirma que "no és que l'Estatut i el finançament no siguin clau, sinó que hi ha altres conflictes que preocupen més els catalans". Per Tapia, "avui és clar que PSC, ERC i ICV són molt diferents però que governen amb una certa coherència, no inferior a la de la gran coalició de Merkel, [...] però l'aspecte principal de l'entrevista és que traspua sentit comú per tot arreu i coneixement a fons dels assumptes".
El primer exemple d'aquesta afirmació: "Montilla no és pessimista. Catalunya està més forta que en altres crisis (taxa d'activitat alta, millor base industrial) i la inversió pública serà, entre Generalitat i Estat, de gairebé 11.000 milions l'any 2009", explica l'autor. En segon lloc, el president "no ven solucions fàcils [..] Vivim la primera crisi de l'economia globalitzada i els governs -tots- temptegen solucions sense receptes segures". Un altre exemple és el tracte amb empreses multinacionals, un fet "essencial" per Tapia. Montilla, diu l'autor, "creu que els sindicats són madurs i saben que l'excés de conflictivitat fa fugir les inversions. I diu que l'ERO de Nissan és inacceptable però que una empresa que només ven la meitat dels cotxes que produeix té problemes. s la dura realitat i és valent admetre-ho".
En quart lloc, Tapia continua el seu elogi continu en "l'obra de govern", en què Montilla "mostra orgull per l'augment del 232 per cent de serveis socials, pel desplegament total dels Mossos i per Barcelona com a capital euromediterrània". "Però s'equivoca -afirma l'autor, en l'únic punt crític de l'article- a l'exalçar l'obra en infrastructures. S'hi ha fet alguna cosa, i espero que es faci més, però hi ha un retard excessiu i perjudicial. Aquí el tripartit patina", conclou Tapia.
I el darrer exemple de "sentit comú" és que "Montilla ho diu tot a l'afirmar que el Govern té 'lleialtat institucional, que costa veure concretada'. I que els diputats del PSC es deuen a Catalunya i a la disciplina del PSC". Per acabar, l'autor explica la frase de Montilla "citant Tarradellas": 'un Govern contra el qual no es manifesta ningú no pinta res', i recorda que el president va acceptar que es "van equivocar amb The Economist". "Montilla -acaba Tapia- està enganxat al terreny i no exhibeix èpica. En els temps que corren és el millor".