Barcelona · El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha alertat que és "democràticament vergonyós" l'intent dels nostres principals partits de "voler endarrerir la sentència del Constitucional per després de les eleccions catalanes", i ha denunciat que "demanar la renovació del tribunal abans que emeti sentència, recusar-ne els magistrats o demanar que s'inhibeixin" són estratagemes "impropis de partits democràtics" i que només estan destinats a "poder arribar a les eleccions amb més comoditat política [...] però furtant als electors un element determinant en la seva presa de decisió per als propers anys".

Cardús ha dit, a un article a l'Avui, que és imprescindible "saber amb quines regles es jugarà la partida" per tal de decidir qui votar, "i necessitem saber què proposen els nostres partits davant de l'evidència de la mort definitiva del text estatutari". En aquest sentit, el sociòleg ha afirmat entendre "molt bé" el desconcert i la irritació dels partits catalans "que veuen acabada l'etapa d'ambigüitat que tantes satisfaccions els ha proporcionat", així com també ha dit entendre molt bé "l'enrabiada de Jordi Pujol contra el Tribunal Constitucional, cridant a rebel·lar-nos-hi": "Pujol pot estar més disgustat que qualsevol altre, perquè ja havia advertit que la reforma de l'Estatut obriria la caixa dels trons i que, com ha passat, hi perdríem bous i esquelles, que en aquest cas vol dir perdre el marge d'ambigüitat en el que s'havia sobreviscut trenta anys".

Durant aquest període de trenta anys, Cardús ha volgut deixar clar que "cal reconèixer que els espanyols mai no han enganyat" perquè "la Constitució espanyola és clara i rotunda en la seva lletra". Cardús ha advertit que "hem estat els catalans els que hem viscut de les quimeres de suposats esperits de la Transició i d'inexistents pactes constitucionals entre Catalunya i Espanya" i que també els catalans "hem volgut creure que l'Estatut era una mena de petita Constitució catalana, quan és una llei orgànica espanyola, expressió directa de la voluntat de la nació espanyola a través de les seves Corts". Per això mateix l'autor de l'article ha estat clar: "s'ha acabat el temps de fer embuts" ha dit, i ha continuat afirmant que és "un escàndol" la reacció "antidemocràtica" del PSC, ICV i CiU a la possible sentència, perquè "posa al descobert les vergonyes de la política catalana dels darrers trenta anys, entestada a fer-nos creure allò que no existia". "No: constitucionalment no som una nació -ha afirmat Cardús-, i per tant l'Estat espanyol no pot ser plurinacional. No: no tenim cap mena de sobirania reconeguda i per tant, la sentència no la pot posar en entredit. No: no hi ha hagut mai cap pacte formal entre Catalunya i Espanya, perquè Espanya és un Estat que només signa pactes amb altres subjectes polítics internacionalment reconeguts, és a dir, amb altres Estats".

Cardús ha alertat que el gran drama actual de la política catalana és que "s'ha desenvolupat sobre una gran mentida fundacional" que els nostres líders polítics ja coneixien des d'un principi, i "davant la magnitud del fiasco, van optar per seguir la via del com si: fer com si fóssim una nació, com si tinguéssim una sobirania pròpia -o compartida-, com si tractéssim Espanya de tu a tu...". L'autor de l'article, ha afirmat fermament que "ara tot s'ha descobert" i s'ha posat en evidència "la farsa", i una vegada més, "PP i PSOE es posen d'acord per recordar-nos que si ens volem autoenganyar, que ja ens ho farem, però que les regles de joc són les que són". "Això s'ha acabat -ha conclòs Salvador Cardús-. Anem despullats, i tothom ho pot veure. Els que teniu la sort de poder anar a votar a les consultes, si us plau, feu-ho. I voteu per la independència, que necessitem un vestit nou i a mida."