Barcelona · El periodista del diari El Punt, Josep M. Pasqual, ha posat sobre la taula la reorganització del panorama polític de cara a les properes eleccions a un article a El Punt, on hi comenta l'escissió de Carretero d'ERC ara fa tres anys: "Quan a primers de l'any 2007 Joan Carretero es va començar a desmarcar de la línia oficial d'ERC i va iniciar-se la mística del Reagrupament, a CiU es fregaven les mans. El proverbi es feia realitat: seu a la porta de casa i espera que passi el cadàver del teu enemic". Pasqual ha puntualitzat la seva explicació: "CiU veia en Carretero la via perquè ERC (governada pel corrent d'opinió Reagrupament) trenqués el tripartit o perquè (si el corrent d'opinió Reagrupament no assolia la governació d'ERC) es trenqués ERC mateixa, amb una escissió".

L'autor de l'article recorda que les interpretacions "es movien entre que ERC s'havia convertit en un satèl·lit del PSC o que Carretero i Reagrupament eren un satèl·lit de CiU" tot i que Pasqual corrobora que "el resultat final és que ERC ha quedat tocada electoralment (segons els sondejos) a partir d'aquell episodi" i també "és veritat que, després d'aquell episodi, CiU s'ha vist reforçada electoralment". Tot seguint aquest fil, l'autor de l'article explica que la contraofensiva del PSC mesos després, "pren el nom de Joan Laporta": "Òbviament, Laporta no és un satèl·lit del PSC [...] però l'entrada de Laporta en política pot tenir els mateixos efectes beneficiosos per al PSC que la irrupció de Carretero i Reagrupament estan tenint per a CiU".

Pasqual ha explicat que una de les conseqüències de la irrupció de l'encara president del Futbol Club Barcelona a la política "sumaria un nombre indeterminat de milers o de desenes de milers de vots que es restarien altra vegada d'ERC i, sobretot, de CiU" i aquest fenomen corroboraria, segons l'autor de l'article que "la força del proverbi es faria realitat per segona vegada en poc temps: seu a la porta de casa i espera que passi el cadàver del teu enemic". "Vistes així les coses -ha continuat Pasqual- els universos de CiU i ERC es continuen estimant i abonyegant-se com han fet sempre [...]. Mentrestant, l'enèsima idea lluminosa per tancar la ferida és la formació d'una candidatura unitària del nacionalisme-independentisme, a l'estil de la Solidaritat Catalana".

Tot i aquesta iniciativa, Pasqual ha sentenciat que "ni CiU ni ERC hi jugaran" perquè són dos partits "amb cultura de govern", i alhora "el conglomerat de nacionalistes i independentistes suplementari tampoc no hi jugarà perquè és un exèrcit amb més generals que soldats". Finalment l'autor de l'article ha conclòs que "la disjuntiva" que es preveu per al proper Govern català "està entre la tercera edició del tripartit (si els tres partits fan altra vegada majoria absoluta) o, si suma més diputats que el tripartit (i això no exigeix majoria absoluta), CiU". Això sí: "Sense menystenir la tercera via: CiU amb PSC".