Barcelona · El sociòleg i periodista, Salvador Cardús, creu que encara queda "molt camí per fer" a la política catalana per tal d'assolir l'emancipació nacional. "Que el Tribunal Constitucional -ha dit Cardús- porti tres anys deliberant sobre el nostre nou Estatut, discutint punts i comes, i fins i tot els espais en blanc, demostra que a Espanya sí que es dóna importància als termes amb què s'anomenen les coses".

Uns termes que, segons l'autor de l'article al diari Avui, "al final determinaran la manera com els catalans ens pensem nosaltres mateixos" i que alhora "esdevindran les reixes i els grillons mentals on quedarem atrapats".

Per aquest motiu Salvador Cardús ha dit que l' "emancipació nacional ha de ser, primer de tot, una emancipació mental", per tal de "fer possible el pensar-nos a nosaltres mateixos a favor del nostre futur". Cardús, però, s'ha mostrat pessimista davant aquesta possibilitat: "La realitat política actual, en canvi, demostra que ens seguim pensant amb categories manllevades, fins i tot quan defensem la independència. Queda molt camí per fer".

El sociòleg i periodista ha dit que "tot plegat" va començar quan "es va imposar un terme, transició, que dissimulava que el traspàs de la dictadura a la democràcia s'havia fet sense cap ruptura amb el règim anterior i que, en canvi, s'havia bastit sobre un pacte amb alguns dels seus responsables directes". Aquest pacte, per a Cardús una transició "no gens innocent", va "obligar a un exercici monumental d'oblit històric" que "et fa automàticament suspecte d'haver preferit un procés violent i traumàtic".

A partir d'aquest punt d'inflexió històric, Cardús ha dit que "en el mateix sentit, aquests dies assistim als darrers espeternecs d'una agònica negociació pel finançament de Catalunya en la qual participem en condicions d'ofec dramàtic, és a dir, de feblesa", i ha afirmat que en aquesta negociació "tornem a topar amb un altre dels termes maleïts del relat polític espanyol: el de la solidaritat".

"Aquí no s'hi valen la solidaritat ni la generositat -ha dit l'autor-: afavorir el desenvolupament de les zones deprimides ha de ser avantatjós per l'interès general. Ara bé, una redistribució fiscal que empobreix el territori desenvolupat sense que les zones afavorides aportin prou avantatges a l'interès general, com és el cas, no es pot negociar en termes de solidaritat. Els fets han demostrat fins a quin punt acceptar aquest terme ens ha convertit, als ulls dels espanyols, en uns "egoistes", malgrat ser, amb valencians i balears, els que més aportem".