Barcelona · El sociòleg Salvador Cardús, en la segona part de l'article sobre la manifestació de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional publicat a l'Avui, demana que aquesta esdevingui "un gran acte de reafirmació nacional" i s'entengui "com una resposta contundent al desafecte que Espanya mostra per Catalunya".

Cardús afirma que la manifestació ha de fer entendre a Espanya "que posant obstacles al nostre autogovern i alimentant l'anticatalanisme són ells els que s'han complicat la vida" i, per damunt de tot, ha de tenir un objectiu principal: "autoexigir-nos un comportament nacionalment digne" i "no pidolar clemència i comprensió a Espanya".

El professor es mostra contundent amb aquells partidaris de convocar la manifestació per defensar l'Estatut actual, ja que creu que "farien curt". I, tot seguit, aclareix: "I si ho puc dir clar, farien el ridícul".

Respecte a la unitat del catalanisme, Cardús etziba que "ha de ser un mitjà i no una finalitat en ella mateixa" i, a més, pensa que la manifestació ha de marcar "els límits de la inclusió i l'autoexclusió en el catalanisme dels propers anys".

Finalment, considera que els projectes polítics no s'han de fonamentar en una base social prèvia, sinó que ho han de fer "en una proposta clara i convincent, i en un lideratge sòlid" i, en aquest sentit i relacionat amb l'independentisme, comenta que amb "projecte, lideratge i símbols eficaços, l'independentisme ha de tenir expressió política en totes les famílies ideològiques habituals en el nostre entorn polític. s llavors quan aconseguirà la base social àmplia que, malintencionadament, alguns li reclamen d'entrada". De totes maneres, creu que la manifestació "no cal que sigui independentista. No es poden cremar etapes ni fer sentir allò que encara no es comparteix. Alguns, pocs, ja veuen el final del pont que condueix a la plena dignitat nacional, però d'altres tot just hi entren