Barcelona · El catedràtic de Geografia i Història i ideòleg i fundador de l'ala catalanista del PSC, Jordi Font, ha tret importància a les enquestes publicades darrerament als mitjans de comunicació i ha dit a un article a l'Avui que "som massa lluny de les eleccions [...] han de passar moltes coses encara". "Sobretot sabem que -ha continuat Font- arribat el moment, la gent vota a favor o en contra d'una orientació ideològica general, del sentit d'un o altre missatge, no tant en funció d'un o altre contingut programàtic ni tampoc d'una o altra contingència meteorològica".

En aquest sentit, l'autor de l'article ha afirmat que "les enquestes contingents l'erren més que no pas l'encerten" perquè "som massa lluny de les eleccions": "La festa organitzada per alguns arran del descens que unes enquestes auguren a les forces del tripartit s'assembla massa a allò de vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat".

Tot i això, Font ha admès que "l'Entesa catalanista de progrés" ha anat acompanyada d'un "dèficit polític": "Només ha estat un pacte de govern. Un pacte sense plataforma orgànica ni compromisos estratègics entre les parts integrants, que han restat cadascuna en el seu reducte tàctic". En aquest sentit autocrític, l'autor de l'article ha corroborat que al Govern tripartit li "ha mancat una aliança de fons, destinada a generar una cultura compartida i un horitzó comú: una idea de Catalunya entroncada en la nostra tradició democràtica i reformadora i al servei d'un projecte de futur capaç d'identificar la immensa majoria del poble, d'instal·lar-se amb força en l'imaginari col·lectiu dels catalans".

Amb tot, Font ha lloat les seves fites aconseguides: "La seva obra ha resultat fundadora d'una nova etapa del nostre país: el nou Estatut, el nou finançament, el nou model d'infraestructures [...] l'impuls de l'euroregió, l'aposta per la recerca i la innovació, la modernització educativa [...], la modernització sanitària [...], l'àmplia bateria de polítiques socials i enfront de la crisi (ajut als més febles, llei de barris, reflotació de sectors clau...), l'eclosió internacional de la cultura catalana, l'impuls de l'ús social del català, l'emancipació inèdita dels mitjans públics de comunicació (amb els corresponents grinyols), el desplegament dels mossos a tot el país, la ciutat de la justícia, la solució a la falta d'aigua...". L'autor de l'article ha conclòs que caldrà pensar en una nova via per a les esquerres catalanes "de cara al futur proper": "No és fàcil, però no hi ha altre camí [...] almenys mentre cap dels seus components no tingui la capacitat de guanyar en solitari la batalla".