Barcelona · Això és el que afirma el president d'Udalbiltza, Loren Arkotxa, en una entrevista a Gara, en la que reflexiona sobre l'actual situació política a Euskadi i sobre l'operació policial ordenada pel jutge Garzón contra aquesta institució l'any 2003. Arkotxa creu que "Espanya ha de començar a aprendre a conviure amb Euskal Herria d'igual a igual, ha de començar a pensar en Euskal Herria com un estat que serà el seu veí, a més un veí bo".

Arkotxa assegura que "a Espanya hi ha un amor odi' cap allò que és basc, perquè per l'espanyol normal el que és basc és part de la seva cultura... Des de la nostra perspectiva de bascos hem de comprendre aquesta qüestió. Però han de ser els mateixos espanyols els qui admetin també la possibilitat que Espanya i Euskal Herria siguin veïns amables. La coexistència entre els dos estats, l'espanyol i el basc, és molt possible, molt factible i molt convenient. I quant abans es faci, molt millor".

Arkotxa recorda l'operació ordenada per Garzón contra Udalbiltza l'any 2003 i afirma que "vaig sentir frustració, perquè no podia comprendre com un anomenat Estat de Dret podia agredir d'aquesta manera a una institució que no anava en contra de ningú, sinó a favor de construir democràticament i compartint-t'ho amb altres agents socials, i formada per electes municipals, per ajuntaments escollits per sufragi universal, amb transparència total". Creu que Espanya es va espantar: "la tasca d'Udalbiltza creant ens i altres organismes en coordinació amb agents socials va generar una dinàmica de treball molt forta i amb resultats molt positius".

I això, d'alguna manera, "va espantar a l'Estat, que va veure -jo no diria un perill potencial- però sí una irrupció en els plans de assimilació dels dos estats cap Euskal Herria. Van voler tallar això d'alguna manera i ho van fer atacant a Udalbiltza". Segons Arkotxa, "Udalbiltza representava a un país; un partit representa a una part de la societat [...] Udalbiltza som tots, hi caben tots els representants municipals". També confessa que no es penava que "per aquestes activitats, podria ingressar a la presó [...] tot i que era conscient que la democràcia espanyola era molt raquítica".