"el nou president de la Generalitat ha emergit com una baula perfecta per mantenir intacta la cadena que lliga tot el moviment independentista: des de l'expresident Mas, que és qui va culminar el gir del catalanisme polític de l'autonomisme a l'independentisme, fins a l'independentisme de primera hora".

Ens diu Boix que "Amb la investidura de diumenge, Catalunya ha entrat, en principi, en la fase executiva (i no merament deliberativa o declarativa) cap a la independència" i en vol fer dues consideracions al respecte. Una primera "continuo creient (com ja vaig escriure l'endemà del 27-S) que el sobiranisme necessita fer l'últim esforç d'ampliació de la seva base social" i aposta Boix perquè "El govern de la Generalitat hauria d'oferir a CSQP a Catalunya i a Podem a Espanya (a canvi del suport de DL i d'ERC) una proposta de referèndum pactat. Una proposta de referèndum, però, amb data de caducitat per a la seva aprovació per part de les institucions espanyoles -per exemple, sis mesos". I una segona "recordar que ser sobirà vol dir tenir la capacitat de decidir de manera plena i no subordinada" i al respecte ens diu Boix "És evident que per arribar a assolir-la calen "estructures d'estat", és a dir, eines que donin a la Generalitat dos poders complets: el de sancionar i el de recapta".

I conclou que "totes les passes (legals i instrumentals) que es facin per desplegar aquests poders quedaran bloquejades (com a mínim judicialment) per l'estat central. Aquest bloqueig obliga a anar més enllà de meres declaracions i exigeix dissenyar, amb una certa fredor, una resposta intel·ligent -tant en el tempo com en els mitjans a utilitzar".