En un article a la Vanguardia Borja de Riquer afirma que "en el cas espanyol, s'havia construït una història ortodoxa de matriu castellana que primer va voler ignorar l'existència de pobles amb personalitat prò-pia, i després, quan alguns van pretendre "cristal·litzar políticament", es va negar a acceptar-los".
Així, per Riquer "La realitat és que els polítics, des de la transició ençà, no han volgut revisar mai a fons el concepte d'Espanya fabricat per l'ortodòxia nacionalista conservadora a finals del segle XIX. De fet, quasi tots s'han identificat més amb la tesi essencialista d'Antonio Cánovas del Castillo –"Espanya, obra de Déu o de la natura"– que no pas en la visió positivista de Francesc Pi i Margall".
I diu també que "La creació de l'Estat de les autonomies hauria d'haver significat un incentiu per modificar el concepte i cercar una alternativa a la nació única, heretada del franquisme i del jacobinisme liberal. Però llavors només es va divulgar la benintencionada tesi de la nació de nacions que mai va ser desenvolupada conceptualment ni va trobar cap ressò polític".
Després fa un repàs dels últims intents per centralitzar i descentralitzar Espanya passant per Aznar i Maragall respectivament i considera Riquer que "El que ha passat els darrers cinc anys no ha estat més que la confirmació d'aquesta incapacitat intel·lectual dels polítics espanyols d'abordar amb valentia aquesta qüestió" i que " Malgrat l'atzucac de l'Estat de les autonomies i la rebel·lió catalana, els dirigents del PP, del PSOE i de Ciutadans persisteixen a no considerar necessari renovar el concepte d'Espanya per adaptar-lo a la realitat: la vella visió ortodoxa i essencialista ja els està bé"
I conclou "No ha d'estranyar, així, que els resultats de les eleccions del passat dia 20 evidenciïn que la major part dels catalans volen decidir el futur pel seu compte i que fins i tot un sector significatiu opti per una via pròpia al marge d'Espanya. La famosa "conllevancia" predicada per Ortega ja s'ha acabat"
