En un article al País l'historiador Joan B. Culla contradiu a aquells que després del 27-S van donar per finiquitat el "procés" català ja que afirma "que només una visió reduccionista i miop de la realitat politicosocial a Catalunya pot circumscriure el desafiament a l'existència d'un camp polític independentista que té el suport d'una mica menys de la meitat de l'electorat".
Així, creu per exemple Culla que "sense haver inclòs al seu programa per al 20-D el compromís d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, En Comú Podem no hauria aconseguit els espectaculars resultats que va registrar: el 24,7% dels vots, gairebé un milió de paperetes i 12 escons".
I afegeix "ja ho veieu: aquest desafiament català que tants volien acantonar en la reserva índia de l'independentisme minoritari (amb prou feines el 47,8%, bah!), reapareix a través de Podem com la pedra de toc de la formació a Espanya d'una majoria de govern alternativa al Partit Popular" i que Podemos s'hi juga "(més que en la perduda pugna pels grups parlamentaris) la credibilitat i l'atractiu recentment adquirits amb la seva capacitat d'adaptar-se a les realitats nacionals de Catalunya, València, Euskadi i Galícia".
Pel que fa a la situació política espanyola ens diu Culla "Naturalment, el mer fet que Sánchez no hagi donat un cop de porta a Iglesias i hagi corregut a oferir els seus vots a Rajoy està provocant una gran inquietud entre els guardians de les essències pàtries" i acaba afirmant "Amb el desafiament català passa com amb la realitat: que la llences per la porta, i torna per la finestra".
